Diccionari de recursos lexicals

Sobre el DIRELEX

«El Diccionari de Recursos Lexicals que teniu a les mans constitueix una eina valuosa, i, en les circumstàncies actuals, absolutament necessària, per a poder treure el màxim suc del cabal preciós que constitueix la llengua catalana [...]

Hem de donar la benvinguda a la publicació d'aquest Diccionari de Recursos Lexicals perquè es tracta d'una obra de pes, d'una obra del tot necessària, tant per a completar els recursos a l'abast per a usar de la manera més òptima la llengua catalana com pel moment en què es publica. Com deien els clàssics, les paraules volen i allò que s'escriu roman. I hi roman amb criteri científic, amb molt d'ofici al darrere i amb una dedicació i un aprofundiment que resulten un luxe per a qualsevol usuari que decideixi beneficiar-se'n.

Sens dubte aquest diccionari està destinat a ser una veritable obra de capçalera per a tota persona que vulgui enriquir el seu bagatge lexical i estigui interessada a aconseguir una precisió cada dia més gran en la seva expressivitat»

Pròleg de Bernat Joan i Marí, edició en paper (fragment)

El Diccionari de recursos lexicals (DIRELEX) té com a objectiu ser un ajut, en el camp del lèxic, per a avançar en el coneixement de la llengua catalana: es tracta, així, d'un recull de noms, d'adjectius i de verbs principalment que s'ha organitzat de manera que, partint del coneixement d'un miler de mots bàsics, el lector pugui accedir a un enriquiment substancial del seu bagatge lexical, ja que aquest diccionari aporta més de divuit mil recursos lexicals de tota mena perquè s'aconsegueixi aquest fi.

Voldríem advertir que aquest instrument que ara consulteu vol anar més enllà dels mitjans de consulta utilitzats esporàdicament i parteix del que podríem anomenar el "lèxic general bàsic" del català, un bagatge lexical que és força homogeni en els grans parlars de la nostra llengua, de manera que qualsevol persona que s'iniciï en el coneixement de la llengua catalana pugui progressar amb tota facilitat en el coneixement del lèxic més habitual. D'una altra banda, el nivell d'aprofundiment que tenen els articles del cos del diccionari fa que també sigui una eina útil per a un parlant de la llengua catalana que s'interessi per la diversitat del lèxic i en vulgui aconseguir un ús més adequat i acurat.

Aquesta obra vol ser, doncs, un bon instrument d'ajut en el camí, mai acabat per a ningú, del coneixement de la llengua catalana. No es tracta d'un instrument únic en aquest aprenentatge de la llengua pel fet que —com és prou evident— és circumscrit en el camp del lèxic, però podem assegurar que ajudarà a aplanar-ne el camí.

Només cal que el lector, mogut per aquest afany d'enriquiment del lèxic, s'engresqui en la tasca suggeridora i apassionant de la seva consulta. Només ens resta desitjar, finalment, una bona lectura i bon aprenentatge.

Història del DIRELEX

Convé saber que aquest diccionari neix de la voluntat d'aportar al públic coneixedor o aprenent de la llengua catalana un instrument útil en el camp del lèxic. L'obra va començar, en un primer moment, amb l'objectiu d'oferir una eina de consulta en línia. Fins i tot, es va crear una interfície que permetia anar "navegant" per mitjà dels hipervincles. Ens plau recordar que el conjunt d'aquesta realització informàtica primerenca va ser portada a terme per l'analista i programador J. V. Buforn Lloret.

És a partir d'aquest primer disseny, d'elaboració costosa, que la urgència per a oferir al públic els materials elaborats va portar a accelerar la publicació impresa de l'obra que va ser a càrrec de la casa editorial Llibres de l'Índex, una publicació que, a hores d'ara, ja es troba en el camí de la seva tercera edició.

Però els autors no hem abandonat mai la perspectiva de disposar d'una edició en línia per raó de facilitar l'accessibilitat a un públic, cada dia més ampli, que ho reclama. El contacte amb l'entitat Softcatalà ha fet possible aquesta edició que ara esteu consultant.

En aquesta migració dels continguts, hem comptat en tot moment amb el suport entusiasta de l'editor del llibre que ha facilitat volenterosament l'accés a les darreres versions de l'obra maquetada, en les versions que han estat més adients, perquè aquesta edició consultable en línia sigui una realitat.

Sobre la llengua emprada en la redacció de l'obra

La llengua que hem emprat en la redacció de les explicacions i descripcions contingudes en aquest diccionari és un registre estàndard que admet petites variacions d'acord amb un estàndard usual a Catalunya i les Illes; i un estàndard utilitzat al País Valencià; és a dir, que l'estàndard utilitzat mostra una variació restringida, seguint en la majoria dels casos de variació, les solucions més acostades a la llengua clàssica. (*)

D'altra banda, en els exemples que hi hem inclòs, hem mostrat un cert ús de la variació dialectal i històrica de la llengua perquè pensem que són aspectes que és interessant que vagin essent més coneguts pel nostre lector i pel públic de llengua catalana, en general.

És per aquesta mateixa raó que hem transcrit un petit nombre de realitzacions fonètiques dialectals tot precisant, quan ha calgut, si les formes en qüestió transcendien o no al registre estàndard de la llengua. Per a mostrar aquestes variacions fonètiques ens hem servit, cercant la simplicitat, de la grafia coneguda de la llengua catalana que és avui establerta arreu del territori, escrivint el terme entre cometes i en lletra cursiva; i marcant únicament el grau d'obertura de les 'e' i les 'o' amb un accent (é/è, ó/ò) encara que en el cas concret que transcrivim no li correspondria, segons la grafia correcta, portar l'accent gràfic. Exemples: "trònja" (de taronja), "junèi" (de genoll), "peixcar" (de pescar).

La variació lexical és una riquesa de la nostra llengua que, a causa de la prioritat lògica que s'ha donat a l'estandardització, no ha estat gaire explotada. Però, un cop la llengua estàndard ja ha assolit una certa regularització social, el coneixement de la diversitat no pot fer altra cosa que enriquir el nostre bagatge lingüístic particular pel fet d'accedir a una riquesa important que tota persona catalanoparlant hauria d'anar coneixent.

(*) Anomenem 'llengua clàssica' el català antic formal, emprat pels grans escriptors i cronistes dels segles XIII, XIV i XV. Pel que fa a l'estàndard en ús al País Valencià remarquem que hem fet una selecció dels recursos molt acurada per tal de facilitar, al màxim, la lectura. Així, mentre que hem donat preferència a les formes reforçades del demostratiu (aquest, aqueix, aquell), fem un ús indistint de les formes del possessiu (meua, teua, seua al costat de meva, teva, seva). A més, reduïm la variació en les formes de la conjugació verbal: hem prioritzat les formes en '-eix' (ella serveix) i en '-isc' (jo servisc), a les formes en '-esc' (jo servesc), però fem un ús indiferent del subjuntiu en '-i' (que jo perdi) al costat de la forma de la llengua clàssica i d'un nombre important de parlars actuals en '-a' (que jo perda), etc.

Fonts d'elaboració del DIRELEX

Fonts per a l'elaboració del lemari bàsic

  • Diccionari bàsic occità-català: Bel-Castellanos-Zabala. 2007: Eurocongrés 2000
  • Diccionari de freqüències 1. Llengua no literària, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
  • Swadesh list
  • La llengua rifenya (català): Banhakeia-Castellanos-ElMolghy-Tilmatine. 1995. Publicacions UAB

Corpus bàsic de referència

Com es pot deduir fàcilment de les característiques generals de l'obra, hem consultat assíduament els diccionaris de referència, tant el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll (Editorial Moll) i els diccionaris normatius, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i el Diccionari Normatiu Valencià, que, com és sabut, posseeixen avui un corpus congruent en una gran majoria del lèxic que contenen.

Lèxic dialectal i especialitzat

També hem recorregut en un cert nombre de casos a reculls dialectals i especialitzats, entre els quals una obra lexicogràfica molt fiable referent a la variant valenciana de la nostra llengua:

  • Reig, Eugeni. 2015. El valencià de sempre. Alzira: Bromera

En el camp de les especialitats hem recorregut, d'una manera general, al Termcat i, sobretot, en diferents casos, a dues obres de característiques diferents però semblantment útils, en el camp del lèxic de les ciències mèdiques i de la llengua antiga:

  • Casassas, Oriol. 2000. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • Costa, Mercè i Tarrés, Maribel. 2001. Diccionari del català antic. Barcelona: Edicions 62
  • Termcat. En línia: https://www.termcat.cat

Paremiologia

Pel que fa a la fraseologia, hem verificat la tria que hem fet en diferents diccionaris precedents, però també hem consultat diferents reculls paremiològics en línia, principalment: