xiquet
m.
1. nen, nin, infant, fillet (vegeu xic m. 1)
a) Explicacions d'ús
El nom xiquet és usual en el cat. occ. i en àrees veïnes, mentre que nom nen és propi del català oriental continental (vegeu nen). Ex.: Els xiquets jugaven al carrer. / En aquest poble s'hi veuen molts nens.
El nom nin és propi de Catalunya Nord i de Mallorca, tot i que al cat. ins. també s'empra la forma fillet. Ex.: Els nins són a l'escola.
El nom infant és una forma culta que s'utilitza en el llenguatge literari i en l'educació (com a forma neutra per a designar una persona en l'edat del primer aprenentatge). Ex.: Es tracta d'una distracció per a infants.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: mocós (pej.), caganer (pop.), patufet // bebè, nadó, nounat
Camp Semàntic: infantil, infantilisme, infanticidi, infantó
d) Modismes i fraseologia
Diuen los xiquets al joc, lo que els pares diuen vora el foc Expressa la importància de l'exemple en l'educació dels infants.
f) Explicacions suplementàries
El mot femení nina designa en català oriental la joguina que representa una criatura petita.