xerrar (o xarrar)
v. intr.
1. [parlar excessivament] garlar, rallar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Es passen el dia xerrant. / No parava de garlar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: clacar, barbollar, paraulejar, parolejar, parlotejar, xerrotejar
Els verbs clacar, barbollar, paraulejar, parolejar i parlotejar són sinònims de xerrar, de parlar excessivament.
El verb xerrotejar s'aplica al parloteig inicial de les criatures i també a la xerradissa o piuladissa dels ocells.
Camp Semàntic: xerrada, xerra, xerrameca, xerradissa, xerraire, garlaire
d) Modismes i fraseologia
fer petar la xerrada o fer ses xerres [cat. ins.] o moure xerra Xerrar, passar l'estona xerrant.
xarra més que alena (i alena més que un porc) Es diu de qui xarra massa.
f) Explicacions suplementàries
A Mallorca el verb xerrar s'utilitza en el llenguatge informal com a sinònim de parlar.
A Mallorca i Menorca el verb rallar també té aquest ús general. Ex.: Ella xerra molt bé es francès. / Jo no el sé rallar, s'anglès.
En català occidental la forma corresponent a xerrar és xarrar (amb 'a' a la primera síl·laba. Ex.: Aquest xiquet xarra massa.
2. [pej.] xafardejar, tafanejar, criticar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ningú no va amb ell perquè no fa més que xafardejar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: maldir, malparlar // doctorejar (cat. val.)
3. [per ext.] cantar, delatar, denunciar
a) Explicacions d'ús
Ex.: No sap guardar cap secret: ho xerra tot. / Hi ha hagut massa detencions: sembla que hi ha algú que ha cantat.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: revelar
Ant.: callar, ocultar