vora
f.
1. terme, límit, fita, molló, termini
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu límit és una forma originàriament culta que ha esdevingut usual i genèrica.
Els mots fita, molló i terme assenyalen un límit d'un territori, marcat per un objecte. Ex.: He posat fites al camp.
D'altra banda, termini i terme assenyalen un límit temporal. Ex.: Aquest conveni roman vigent dins el terme [o termini] de quatre anys.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: vorera, vorada, voral, voraviu
La vorera és la vora d'un carrer destinada al trànsit dels vianants, mentre que la vorada és la filera de peces de pedra que separa el lloc destinat als vianants del lloc destinat al trànsit de vehicles.
El voral és específicament la vora d'una carretera al marge de la calçada per on transiten els vehicles, és a dir, la part que voreja per la dreta una via interurbana on és possible estacionar els vehicles i atendre emergències. Pel que fa al nom compost voraviu, vegeu viu adj. 1.c.
d) Modismes i fraseologia
a la vora de Prop de, al costat de. Ex.: Viuen a la vora del cinema. / El llamp ha caigut aquí a la vora. / No és pas lluny: és aquí a la vora. / S'han instal·lat vora mar.
2. riba, ribera, costa
a) Explicacions d'ús
La costa és la terra que voreja el mar, mentre que la riba i la ribera s'apliquen a la vora d'una superfície d'aigua (mar, riu, llac, etc.). Ex.: Hem de travessar a l'altra riba. / A la ribera del llac hi ha una vegetació esponerosa.
c) Altres recursos lexicals
Dim.: voreta
Ex.: Ves amb compte que crema: agafa la sopa per la voreta.
En parlars occidentals el nom voreta designa el lloc on arriba l'aigua de la mar a la platja. Ex.: Ves amb compte que Meritxell estiga a la voreta, que encara és xicoteta i no sap nadar.
prep.
1. prop de
a) Explicacions d'ús
Ex.: Sergi m'ha dit que vindrà a casa vora les onze. / Són prop de les dotze, si no ens gitem demà ens costarà molt alçar-nos.