vomitar
v. intr.
1. perbocar, boçar, treure, gitar, orxegar
a) Explicacions d'ús
El verb alternatiu perbocar és avui usual en un cert nombre de parlars i també en la literatura i en les descripcions mèdiques. Ex.: La nena té ganes de vomitar. / Si haguéssiu de perbocar serviu-vos de la bossa ad hoc que trobareu al respatller del davant.
El verb treure, en aquest sentit, a causa de la seva polisèmia, ha de ser considerat més aviat propi d'un registre familiar.
El verb gitar en el sentit de vomitar té un ús en la llengua antiga clàssica i és propi avui d'alguns parlars orientals.
El verb boçar és propi de les terres de l'Ebre i del País Valencià. Ex.: De la manera com condueix ens farà boçar a tots.
El verb orxegar pertany al parlar de les comarques del Pallars i la Ribagorça (i s'aplica més aviat al vòmit dels animals i a un vòmit exagerat, com el dels embriacs).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: llançar (eufem.)
Camp Semàntic: nàusees, basques, ois, oix
Aquests mots alternatius expressen el malestar que precedeix el vòmit.
Derivats: vòmit, vomitera
El mot vomitera vol dir 'ganes de vomitar' i també té un ús extensiu. Ex.: Aquest espectacle fa vomitera.
f) Explicacions suplementàries
En els parlars occidentals el verb gitar(-se) té més sovint el sentit d'ajeure's o d'anar a dormir.