voluntat
f.
1. [capacitat per a actuar] força, esma, empenta, disposició
a) Explicacions d'ús
Ex.: A aquest xicot li falta voluntat. / No vaig tenir la força de contestar-li. / S'ha quedat sense esma de caminar.
d) Modismes i fraseologia
força de voluntat Capacitat per a assumir esforços. Ex.: És una xicota amb una gran força de voluntat.
bona voluntat Bona disposició davant un fet o una persona. Ex.: Té molt bona voluntat, però només amb això no n'hi ha prou.
2. [fet d'actuar segons el que un hom vol] voler, intenció
a) Explicacions d'ús
Ex.: Fa sempre la seva voluntat. / Es va salvar per un voler de Déu.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: voluntari
El mot voluntari designa algú que fa una tasca de bon grat, sense tenir-ne l'obligació i sense rebre'n cap contraprestació.
d) Modismes i fraseologia
a voluntat Quan un hom vulgui. Ex.: Es pot fer servir a voluntat.
darreres voluntats Allò que un hom disposa en el seu testament, allò que vol que es faci després de la seva mort. Ex.: En aquest escrit disposo les meves darreres voluntats.
fer la seva santa voluntat Manera emfàtica de descriure la tendència exagerada a imposar-se damunt la resta de persones. Ex.: És una dona molt autoritària, sempre acaba fent la seva santa voluntat.
f) Explicacions suplementàries
volenters (ant.) De bon grat. Ex.: Jo faré volenters ço que em demanau.