voler
v. tr.
1. pretendre, tenir el propòsit, tenir la intenció
a) Explicacions d'ús
Ex.: No pretenc que ho facis, si no vols. / Tinc el propòsit d'aconseguir fer un pastís més bo que el del meu cosí.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
En els parlars del País Valencià s'accepten les formes vull i vullc com a primera persona del present d'indicatiu; i vullga i vulga per al present de subjuntiu.
La forma col·loquial vulla* no transcendeix al registre estàndard.
d) Modismes i fraseologia
(a) cor què vols, cor què desitges Vegeu cor 1.d.
en voler Quan vulguis. Ex.: En voler anem a buscar el cotxe al taller.
no voldria (pas) ser d'ell(a) No em voldria trobar en la seva situació, en el seu lloc.
sense voler Sense adonar-se'n o sense intenció. Ex.: No el funyes, li ha caigut el got sense voler.
si Déu vol Expressa la convicció que alguna cosa es produirà o ocorrerà.
si en vols més, para el cabàs [fam. iròn.] Encara es poden produir o esmentar més qüestions negatives. Ex.: Si no tens prou amb tot el que t'he dit o si en vols més, para el cabàs.
voler dir Significar. Ex.: Què vol dir aquesta paraula?
voler més que a un bon cagar [pop. iròn.] Voler (o estimar) molt algú.
Qui no vulga pols que no vaja a l'era Per a evitar problemes o perills, val més no exposar-s'hi. Ex.: Tu t'ho has buscat, ara no plores que t'han pegat. Qui no vulga pols que no vaja a l'era.
Vol i dol Es diu de qui té desig d'una cosa i la tem alhora.
2. estimar, amar
a) Explicacions d'ús
El verb voler s'empra amb el significat d'aquests verbs alternatius en el català del País Valencià. Poden emprar-se amb una connotació sexual o sense. Ex.: La volia amb passió. / T'estima molt, ja ho saps.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: desitjar, adorar (intens.)
El verb desitjar significa voler intensament alguna cosa (o algú). Ex.: Desitjava no tornar a estar malalt. / L'havia desitjada amb tota l'ànima.
El verb adorar té un significat de tindre molt de respecte, admiració o devoció per algú o alguna cosa; mentre que desitjar es pot emprar amb, o sense una, connotació afectiva o sexual, adorar acostuma a emprar-se sense aquesta connotació.
Ant.: odiar, detestar (intens.)
d) Modismes i fraseologia
de tant que et vull et trac un ull o de tant que t'estimo d'apunyego [fam.] Dita crítica envers un amor descontrolat que pot perjudicar la persona volguda (o estimada).
f) Explicacions suplementàries
Dins aquesta accepció s'ha format l'adjectiu literari propi del llenguatge epistolar, benvolgut -uda. Ex.: Benvolguda amiga.
3. [intens.] fer delir, fer glatir, fer gruar (fam.), fer migrar (fam.)
a) Explicacions d'ús
Aquests verbs expressen la idea de 'fer sentir un desig intens'. Ex.: Si no t'emportes aquests dolços faràs glatir la mainada.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: fer goleta
v. intr. [voler]
1. acceptar, admetre
a) Explicacions d'ús
Ex.: Si vols, pots fer-ho.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: rebutjar
d) Modismes i fraseologia
Fa més qui vol que no qui pot La voluntat és decisiva per a aconseguir objectius o un propòsit a la vida.
m. [el voler]
1. afecte, amistat, estima, germanor, amor
a) Explicacions d'ús
Ex.: Jo só gelós del vostre escàs voler. (Ausiàs March) / Sentia una gran estima per la seua germana. / No eren família, però els unia una forta amistat. / Tenia un gran afecte pels animals. / Tot l'equip era tan bo perquè hi havia molta germanor al vestidor.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: consideració, simpatia, comprensió, fraternitat, concòrdia, complicitat, camaraderia, companyonia, tendresa, adoració (intens.)
Els noms consideració, simpatia i comprensió expressen un significat d'enteniment cap a una persona que pot no implicar amistat. La resta d'alternatives impliquen una amistat entre les dues persones. Ex.: Era evident la falta de complicitat entre ells.
Els noms tendresa i adoració tenen un significat intensiu del sentiment de voler, ja que expressen una tracte amb molta estima i un sentiment intens de veneració, respectivament. Ex.: Sentia adoració per la seua professora de Química, era una eminència. / Sentia adoració pel seu germà major, era el seu referent. / Tractava el seu germà petit amb molta tendresa.
Ant.: odi
Derivats: voluntat, volença
La voluntat és la 'facultat de fer o no fer alguna cosa', mentre que la volença és 'l'acció d'estimar'. Ex.: Ho va fer per la seua voluntat sense que ningú l'obligara. / La seua filla no li té gens de volença.
f) Explicacions suplementàries
El mot voler (nom) ja era emprat en català medieval com ho mostra l'exemple d'Ausiàs March escrit al punt a. Per a fraseologia d'aquest àmbit, vegeu amor.