veu
f.
1. so
a) Explicacions d'ús
Aquest mot alternatiu so s'empra de manera general, mentre que la veu és el so produït per una persona. Ex.: S'ha quedat sense veu.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: veuassa, veuota, veuarra
Dim.: veueta
Derivats: portaveu, altaveu
El mot portaveu designa la persona que parla en nom d'algú altre —individu o grup— o el representa en una reunió. La forma portantveu* és incorrecta.
Un portaveu també és l'aparell (tub cònic) que serveix per a fer arribar a distància sons, especialment la veu humana. Quan es tracta d'un aparell que utilitza l'electricitat s'acostuma a utilitzar el mot altaveu.
Camp Semàntic: afònic, enrogallat // ronc, ronquera, ranera
Una persona que té dificultats per a parlar s'anomena afònica quan expressa la pèrdua (total o parcial) d'aquesta capacitat.
Se'n diu enrogallada d'una veu que perd nitidesa; pot ser una fase inicial d'una afonia. Són dos mots que pertanyen a registres diferents: enrogallament és d'ús quotidià i afonia és un terme d'àmbit clínic.
Una veu és ronca quan té un so aspre. La ronquera és l'alteració de la veu (o la respiració) quan sona ronca. La ranera és una 'ronquera fatigosa, pròpia d'una persona afeblida'.
d) Modismes i fraseologia
de viva veu De paraula, parlant personalment (amb algú).
en veu alta Amb veu forta. Ex.: Va entrar a la botiga parlant en veu alta i malhumorat.
en veu baixa Amb una veu fluixa. Ex.: Parlava en veu baixa perquè no volia molestar la resta de gent.
aixecar (o alçar) la veu (a algú) Parlar-hi cridant. Ex.: No aixequis la veu que és molt tard i molestarem el veïnat.
2. paraula, mot, vocable
a) Explicacions d'ús
Ex.: En aquest diccionari, hi hem inclòs les veus més usuals. / Haurem d'elaborar un vocabulari de prop de mil vocables.
d) Modismes i fraseologia
tenir veu (en una reunió) Poder expressar-hi l'opinió pròpia. Ex.: Hi vaig poder participar amb veu i vot.