vespre
m.
1. capvespre, horabaixa, vesprada
a) Explicacions d'ús
El capvespre i l'horabaixa es refereixen principalment al període de transició del vespre a la nit. Ex.: Vindré demà al vespre. / A l'horabaixa aniré fins al port.
La vesprada és el període del vespre, però en general quan és dedicat a una activitat determinada. Té un sentit (i un ús) pròxim a capvespre i al País Valencià és sinònim de tarda, és a dir, designa 'el període que va des de l'hora de dinar fins a l'hora de sopar'.
L'horabaixa té aquest mateix sentit de tarda a les Illes.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: tarda, cap al tard, llostre, a entrada de fosc, entre dos foscants, a poqueta nit (cat. val.), a boqueta nit (cat. val.)
La tarda és el període que va des de l'hora de dinar fins a l'hora de sopar.
Cap al tard és una designació vaga de les darreres hores de la tarda, entrant al vespre.
El llostre i les expressions entre dos foscants i a entrada de fosc fan referència al moment més concret en què es comença a fer fosc i es perd percepció visual.
Per a les formes a poqueta nit o a boqueta nit, vegeu boca 1.d.