vermell | vermella
adj.
1. [de color de sang] roig
a) Explicacions d'ús
Els adjectius roig i vermell són sinònims dialectals, el primer més usual en els parlars occidentals i de la Catalunya Nord i el segon en els orientals. Ex.: Les quatre barres vermelles de la bandera catalana. / Tenir els llavis vermells o les galtes vermelles. / Vermell com una rosella, com un perdigot. / El pit-roig és un ocell que té el pit vermell. / Tenir els ulls vermells de plorar. / Un ferro vermell, roent.
El mot roig s'aplica, a més, específicament al color vermell tirant a groc, correntment propi d'un color del cabell i del pèl; també s'aplica a les posicions polítiques d'esquerra. Ex.: Era molt guapa amb el pèl roig. / Hi ha poques persones pel-roges de naixement. / Els rojos van entrar a la ciutat.
c) Altres recursos lexicals
Derivats (de vermell): vermellor, vermellós, envermellir
Derivats (de roig): rogenc, rojor, enrogir, enrojolar-se
Aquests derivats s'empren quan es vol apujar la intensitat del color, però a més tenen el significat de 'avergonyir-se' o 'ruboritzar-se'. Ex.: Va enrogir ràpidament. / Es va ben enrojolar. / Hem d'envermellir aquest pany de paret.
d) Modismes i fraseologia
tornar-se vermell o posar-se vermell Enrojolar-se, tornar-se el color de la cara vermell de vergonya. Ex.: Amb això que li has dit, l'has fet tornar vermell.
vermell com un pebrot (com un tomàquet o com un perdigot) Molt vermell. Ex.: Es va posar vermella com un pebrot. / Estava vermell com un perdigot.
f) Explicacions suplementàries
El mot vermelló designa el sulfur de mercuri, que és de color vermell i s'empra com a pigment.