veritat
f.
1. certesa, realitat, autenticitat
a) Explicacions d'ús
Ex.: Cercar la veritat de les coses. / No deien la veritat. / Tenia la certesa d'uns fets esdevinguts.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Existeixen pronúncies populars informals del mot veritat, com ara vritat o vitat, que no són pròpies de l'estàndard.
Les construccions amb el mot veritat es fan sovint sense l'article, vegeu punt d més avall.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: vertader, veritable, axioma (cult.), postulat (cult.)
Un axioma és 'una qüestió que es considera certa per principi' i un postulat és 'una idea bàsica'.
Ant.: mentida, falsedat
Camp Semàntic: ver, veraç, veracitat, vertader, veritable
La forma ver és la forma primera sobre la qual s'han format tots els mots del camp semàntic, juntament amb la forma veritat, lema de l'entrada. Ex.: És ver que no és així. / Costa destriar la informació que és veraç de la que no ho és.
d) Modismes i fraseologia
de veritat o de veres o de bon de veres o de debò Realment, sense ficció. Ex.: Heu de defensar els vostres drets de debò. / Cal reclamar el màxim de suport per a posar fi de bon de veres a la turistificació de l'Illa.
dir veritat Dir la veritat, no mentir.
és veritat Exposa la veritat d'una cosa o d'una afirmació. Ex.: No t'enganyo; això és veritat.
f) Explicacions suplementàries
Això són faves comptades És una cosa certa, evident per la seva simplicitat.