vent
m.
1. aire
a) Explicacions d'ús
Ex.: Hem d'esperar que bufi el vent. / No hi havia ni un bri d'aire.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: ventilar, ventejar, orejar // brisa
Aquests verbs alternatius signifiquen sotmetre a l'acció de l'aire. En el cas de brisa, brisot n'és una forma augmentativa.
Augm.: ventàs, venteguera, ventúria
Dim.: ventet, ventijol. ventim, ventolí, ventolina
Una altra forma diminutiva no derivada de l'arrel de l'entrada és airina.
Derivats: ventós, ventada, vendaval
d) Modismes i fraseologia
girar-se vent Arribar vent en algun indret. Ex.: Té, ara s'ha girat vent.
anar vent en popa [fig.] Anar bé una cosa. Ex.: El nostre negoci va vent en popa.
Bon vent i barca nova! [fig.] Expressió que manifesta no saber greu que algú se'n vagi.
f) Explicacions suplementàries
Els vents del món per l'orientació són:
llevant (vent que prové de l'est): [intens.] llevantada; [dim.] llevantol // allevantat (vegeu est 1.c)
xaloc (vent que prové del sud-est): [dim.] xaloquell
migjorn (vent que prové del sud): [intens.] migjornada, [dim.] migjornell
llebeig o garbí (vent que prové del sud-oest): [intens.] llebetjada, [dim.] llebetjol, garbinada
ponent (vent que prové de l'oest): [intens.] ponentada, [dim.] ponentol // aponentat (vegeu est 1.c)
mestral (vent que prové del nord-oest): [intens.] mestralada, [dim.] mestraló
tramuntana (vent que prové del nord): [intens.] tramuntanada, tramuntanal, [dim.] tramuntanella
gregal (vent que prové del nord-est): [intens.] gregalada
El serè és un vent sec que prové del nord-oest.
El cerç és un vent fred que prové del nord-oest; [intens.] cerçada.
2. [fam.: vent fred] taro, gris, griso, brisca, gisca, brisaina, brianxa, brisquet, broixina
a) Explicacions d'ús
Tots aquests noms alternatius tenen, en l'expressió familiar, el sentit de vent fred. Ex.: Renoi, quin taro que fa! / Xiqueta, fa un griso que pela!
c) Altres recursos lexicals
Rel.: bufarell
Un bufarell és un vent que s'esmuny per les escletxes.
Ant.: fogony
El fogony és un vent calent que fon la neu.
3. [vent suau] oratge, oreig, oratgell, oratjol
a) Explicacions d'ús
Aquestes alternatives designen vents suaus, tot i que el mot oratge expressa, en molts parlars occidentals i pirinencs, el concepte de 'temps atmosfèric'. Ex.: De sobte es va girar un oreig suau que va sacsejar les fulles dels arbres.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: marinada, foranell, terral, terralada, embatol
Els noms marinada, foranell i embatol pertanyen a vents que bufen a la costa en direcció a terra. Si bufen de terra a mar es diuen terral i terralada.
4. [intens.] ventada, vendaval, rufada, rufagada, bufarut, torb
a) Explicacions d'ús
Els mots alternatius ventada i vendaval són els que expressen més clarament la idea d'un 'vent fort'. Aquesta idea es pot expressar amb el mot compost cop de vent i les altres alternatives que exposem. Ex.: No podré estendre la roba amb aqueixa ventada.
El torb és un vent de muntanya que arremolina la neu i fa perdre la visibilitat. Ex.: Havíem de passar la frontera abans de clarejar, però el torb ens dificultava molt i molt la caminada.
5. [intens.: vent fort tempestuós] torbonada, rufa, rufada, huracà
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu torbonada expressa la idea d'un 'vent de muntanya molt fort i sobtat, acompanyat de pluja intensa o calamarsa, sovint amb llamps i trons'.
Una rufa o rufada és 'una nevada acompanyada de vent, un torb d'alta muntanya'.
Un huracà és un vent d'una gran intensitat; també és corrent l'expressió vent huracanat.
6. [intens.: vent arremolinat] tornado, remolí, follet, fibló, mànega
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu tornado és l'expressió d'un gran remolí de vent.
El mot follet és una ventada que arremolina la pols.
El fibló o mànega és un remolí que es forma dins la mar.
7. [cult.] aura, aquiló, austre, zèfir
a) Explicacions d'ús
Són mots alternatius referents a vents utilitzats en l'àmbit poètic i literari: el nom aquiló s'aplica a un vent del nord, el nom austre a un vent del sud i el nom zèfir a un vent que ve de ponent. Ex.: Una fina aura matinera saludà la nostra arribada a la costa. / Vingueren gents bàrbares de la banda d'aquiló.
8. ventositat, gas, llufa, pet
a) Explicacions d'ús
Les formes vent, ventositat i gas són eufemismes. Les alternatives llufa i pet són les formes generals de designar les ventositats silenciosa i sorollosa, respectivament. Ex.: Aquell home no parava d'expel·lir ventositats. / No s'aguanta els pets.
9. [en una embarcació, nau, etc.] corda, cordatge
a) Explicacions d'ús
Un vent és també un cordatge d'una embarcació per a fixar un ormeig important. Ex.: S'haurien d'afluixar aquests vents de babord.