Diccionari de recursos lexicals

venir

v. intr.

1. vindre

a) Explicacions d'ús

La variant vindre és la pròpia dels parlars occidentals i de les varietats de l'àrea oriental pròxima.

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

El criteri de distinció que empra el català entre anar i venir que és ben clar. Quan una persona es desplaça 'on és la persona amb la qual parla' sempre s'usa el verb venir. Ex.: Ara vinc corrents!

El verb anar expressa el desplaçament cap a un lloc extern als interlocutors. Ex.: Vaig cap a l'escola. Tu també hi vas? Si vols vinc i hi anem junts.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: arribar-se a, fer cap a, córrer (cap on és l'interlocutor)

Ex.: Ara m'arribo a ta casa amb un moment. / Si ets al parc, espera'm que ara hi faré cap.

Camp Semàntic: venidor, vinent, que ve, entrant

El mot venidor significa 'que ha de venir', mentre que vinent significa 'que ve'. Ex.: Ho farem en els dies venidors. / Dijous vinent potser vindré.

Podem distingir els usos següents: per a dies, temporades i anys emprem vinent o que ve; mentre que per a setmanes i mesos emprem entrant o vinent o que ve. Ex.: dimarts vinent (o que ve). / L'estiu vinent (o que ve). / L'any vinent (o que ve). / La setmana entrant (o vinent, o que ve). / El mes entrant (o vinent, o que ve).

Derivat: nouvingut, sobrevingut

El mot nouvingut vol dir 'que ha arribat de nou' i també 'foraster', i és emprat sovint com a sinònim d'immigrat.

L'adjectiu sobrevingut s'aplica a la persona o cosa 'que ha vingut després'; es diu espec. dels 'parents que no són consanguinis, vinguts per relació o afinitat'. Ex.: És un company sobrevingut a la colla. / El cunyat és el 'germà polític' i, per tant, un parent sobrevingut.

d) Modismes i fraseologia

no ve d'aquí No és important, no t'hi capfiquis. Ex.: Pots fer de més i de menys perquè, en aquest cas, no ve d'aquí.

venir de l'hort No estar el cas de la situació. Ex.: Sembla que vinguis de l'hort. Que no saps què ha passat avui al poble?

veure-les venir [fig.] Ser conscient d'un perill pròxim però sense reaccionar-hi. Ex.: Aquest sempre s'estima més veure-les venir.

Ara ve la bona [fam.] o Ara ve quan el (la) maten [pop.] Advertiment, en un registre informal, per mitjà del qual s'anuncia un desenllaç imminent.