vell | vella
adj.
1. [no nou, que és de fa temps] antic, anyenc
a) Explicacions d'ús
Ex.: Una casa vella. / El temps antic. / Es coneix que aquest vi és anyenc.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: tronat, atrotinat
Existeixen diferents termes intensius per a expressar la idea de 'malmenat pel fet de ser vell': tronat o atrotinat. Ex.: L'avi té un cotxe tronat. / Va arribar amb una moto atrotinada.
Ant.: nou, novell, nou de trinca, fresc, recent, tendre, flamant
Els antònims nou i nou de trinca fan referència a una cosa que és nova completament, mentre que flamant té un valor intensiu que marca que una cosa llueix com si fora nova, tot i que pot no ser-ho.
Els antònims novell, recent o tendre indiquen que una cosa té poc de temps o que una persona no té una experiència consagrada. Ex.: S'acaba de traure el carnet de cotxe, és un conductor novell. / Eixa branca de l'arbre és tendra, ja que es pot doblegar fàcilment.
L'antònim fresc s'empra amb un sentit figurat per a designar una cosa que és innovadora, que marca una tendència o que té unes qualitats originals. Ex.: Sempre l'he vist amb un aire molt fresc.
Derivats: vellós, revellit, envellit
L'adjectiu alternatiu vellós vol dir que comença a envellir, mentre que revellit o envellit vol dir tornar-se vell. Ex.: Aquesta cançó ha envellit els darrers anys. / Aquell edifici s'havia fet vellós en aquests anys. / Era una casa molt revellida.
d) Modismes i fraseologia
llibres de vell Llibres antics o usats (especialment els que es venen en una llibreria)
2. [dit d'una cosa que té molts anys] antic, primitiu, rònec, ranci
a) Explicacions d'ús
Els adjectius alternatius rònec i ranci expressen la idea de 'desgast produït pel pas del temps'. Ex.: Era un pont molt vell, del segle xiv. / Una casa rònega.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: antic, remot, vetust (cult.), pretèrit, arcaic, avior
El mot vetust pertany a un registre culte i vol dir 'molt antic'. Ex.: Vam veure un edifici vetust davant nostre.
L'adjectiu arcaic implica també que una cosa ha caigut en desús. Ex.: Aquests escriptors empren un estil arcaic en les seves obres.
El mot avior és d'ús més aviat tradicional i literari, i té un significat molt pròxim a antigor.
Ant.: novell, nou, actual, modern, vigent
Derivats: antigor, antiguitat
Aquests dos derivats signifiquen 'el temps antic'.
f) Explicacions suplementàries
En sentit figurat l'adjectiu vell també s'aplica simplement a 'allò que fa temps que ha succeït, que és antic'. Ex.: Era una història molt vella.
3. [dit d'una persona que no és jove, que té molts anys i experiència] senil (cult.), gran, d'edat
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu alternatiu senil és un cultisme llatí propi del llenguatge formal, mentre que les altres dues alternatives pertanyen al llenguatge corrent. Ex.: Jo ja soc vella. / Jo el feia més vell. / És força gran. / La seva imatge era la d'una dona ja senil. / Hauríem de reunir totes les persones d'edat del barri.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: provecte (cult.)
El mot provecte és un mot del llenguatge culte que fa referència a l'edat i a l'experiència alhora.
Ant.: jove, novençà, novell, passerell (pop.)
L'adjectiu alternatiu jove és la forma general antònima de vell, mentre que les formes novençà i novell fan referència a tenir una experiència escassa. Ex.: És un xic novell i, de fet, encara és un aprenent. / Era una noia novençana com a cuinera.
El mot passerell té el mateix sentit de 'inexpert' i és emprat principalment com a nom, en un registre popular o familiar'. Ex.: Els futbolistes d'enguany són uns passerells: ens fotran gols a cabassos.
Derivats: vellesa, vellor, vellúria, vellós, envellir
La forma vellesa és més pròpia de la llengua estàndard general.
Els noms vellor i vellúria també tenen (en usos sovint literaris) el sentit de 'temps antic, antigor'. Ex.: En la meva vellesa em venen a la memòria els temps de la jovenesa. / Els seus poemes revifaven els temps passats de la vellúria. / En poc temps ha envellit molt.
L'adjectiu vellós vol dir 'que es comença a fer vell'. Ex.: Era un home provecte, clarivident i molt culte. / Ja no era jove: tenia un aspecte més aviat vellós.
d) Modismes i fraseologia
El diable quan és vell es fa ermità Dita que expressa que moltes persones esperen arribar a la vellesa per a practicar la virtut.
Ser més vell que Matusalem [o que Adam, o que l'anar a peu, o que la tinya, o que la picor, o que el cagar ajupit (o arrupit)] Comparacions que s'apliquen a una persona o una cosa molt vella.
4. [intens.] xacrós, xaruc, decrèpit, caduc
a) Explicacions d'ús
Totes les alternatives tenen un matís intensificador referit a una mala salut.
El mot xaruc vol dir caduc o decrèpit, és a dir, en un estat de decadència física deguda a la vellesa. Ex.: Era un home xaruc.
L'adjectiu xacrós vol dir que té xacres o tares de la salut adquirides amb el pas dels anys. Ex.: Era un vell xacrós.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: xacra
Una xacra és un mal físic resultant d'una malaltia o causat per la vellesa. Ex.: Les xacres de la vellesa.
d) Modismes i fraseologia
no aguantar-se els pets [pop.] Ser molt vell.
vell xaruc (arrossinat o atrotinat) Persona molt vella i decrèpita.
Caldera vella, bony o forat (o bonys i forats) Les persones velles tenen una xacra o altra.
f) Explicacions suplementàries
repapiejar, fer catúfols.
Les expressions verbals repapiejar i fer catúfols fan referència sobretot a la 'decadència de la ment'.
m. i f. [un vell | una vella]
1. [persona d'edat] avi (fam.), ancià (cult.)
a) Explicacions d'ús
El nom alternatiu ancià pertany a un registre més aviat literari i s'aplica a una persona considerada venerable. El mot avi és d'ús informal i administratiu (com a eufemisme de vell i d'ancià). Ex.: El Casal d'Avis del barri. / El president era un ancià il·lustrat.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: jai (fam.), jaio (fam.), iaio (fam.), gueto (pop.), fòssil (pop. pej.), vellard (ant. lit.), madur (adj.)
Els mots jaio, iaio, jai són apel·lacions de caràcter familiar. Ex.: Tota la graderia era plena de iaios que cridaven com uns desesperats.
Els mots gueto i fòssil tenen un cert to pejoratiu. Ex.: El professor de gimnàstica era un gueto que no s'aguantava els pets i el de religió era un veritable fòssil.
L'adjectiu madur és emprat com a eufemisme. Ex.: Era un professor ja madur.