valer
v. tr.
1. valdre, costar
a) Explicacions d'ús
El verb valer (o valdre) té relació amb el valor (avaluació), mentre que el verb alternatiu costar té relació amb el cost (esforç). Ex.: És una dona que val molt. / Aquesta bicicleta val més diners que l'altra. / Aquest plat m'ha costat molt de fer. / Aquest cotxe costa un munt de diners.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Les formes valer i valdre són variants igualment adequades en llengua general.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: preu, cost
Derivats: valuós (de valer) // valerós, valent (de valor)
d) Modismes i fraseologia
no s'hi val! No és vàlida (alguna cosa o una acció) o que no s'adiu a les regles (en un joc, en un litigi, etc.). Ex.: Això no està bé; no s'hi val! / No s'hi val, a fer la traveta!
no s'ho val Resposta a 'gràcies!' d'algú; equival a 'no es mereixen' o 'de res'.
no valer res o no valer un clau No tenir valor (alguna cosa).
poder-se valer (per un mateix) Poder fer vida normal sense ajut d'altri.
val a dir que... Cal advertir que... Ex.: Val a dir que no sempre s'hi pot passar sense entrada.
val més que... És millor que, és preferible que. Ex.: Val més que hi vagis tu a la reunió.
valer la pena o pagar la pena Merèixer l'esforç (de veure, de fer, etc.). Ex.: Val la pena anar a veure aquesta pel·lícula. / No pagava la pena tanta dedicació per acabar amb aquest fracàs.
Al Carnaval tot s'hi val En algunes circumstàncies no s'han de posar límits ni constriccions.
Més val estar sol que mal acompanyat És millor la soledat que les males companyies.