trencar
v. tr.
1. rompre
a) Explicacions d'ús
Els verbs rompre i trencar són verbs sinònims i l'ús varia segons els diferents dialectes. Ex.: S'ha trencat el braç en una caiguda inesperada. / L'altre dia es va rompre les costelles en un accident de moto.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: ruptura, trenc
El terme ruptura té un ús més generalitzat especialment en els registres cultes. Ex.: Ruptura de les relacions personals. / La ruptura de la presa va tenir unes conseqüències catastròfiques per a les terres de conreu. / La ruptura de les relacions polítiques va provocar la guerra. / No jugarà durant un mes per la ruptura dels lligaments de la cama dreta.
Un trenc és un tall fet per contusió i, concretament, una ferida oberta al cap. Ex.: S'ha fet un trenc al cap i li han hagut de posar punts.
Amb trenc, en el sentit general, es formen locucions com: a trenc d'alba, que significa 'en el moment de començar a clarejar, quan trenca el dia'; o a trenc d'onades, que significa 'arran de mar, allà on trenquen les onades'. Ex.: Ens hem de llevar a trenc d'alba. / Van instal·lar la tenda a trenc d'onades.
Derivats: trencament // trencacolls, trencadís, trencadissa // trencaclosques //trencalòs
El nom trencament s'aplica al fet de trencar físicament un objecte i també a la transgressió d'algun acord o condemna. Ex.: El trencament de pedres en la fabricació de grava. / El trencament dels llaços del matrimoni.
El nom trencacolls designa un lloc perillós o un afer difícil. Ex.: En Marc s'ha ficat en un bon trencacolls.
El nom trencadís és l'estil de construcció d'un mosaic per mitjà fragments ceràmics menuts, típic del modernisme.
El nom trencadissa és el resultat del trencament de molts objectes. Ex.: Des del menjador va sentir soroll de trencadissa a la cuina.
Un trencaclosques és un joc fet de peces que cal encaixar per a formar una figura.
Un trencalòs és un ocell rapinyaire que s'alimenta dels ossos que trenca estimbant-los.
d) Modismes i fraseologia
pagar els plats trencats [fig.] Rebre les conseqüències d'una errada. Ex.: En acabat li va tocar pagar els plats trencats.
tenir la mà trencada (en alguna activitat) [fig.] Tenir-hi l'habilitat necessària. Ex.: És molt bo arreglant les punxades de les rodes de la bicicleta; hi té la mà trencada.
trencar en escruix (un arbre) Trencar pel mig, completament. Ex.: El llamp havia trencat en escruix la soca.
trencar-se el cap en (alguna cosa) [fig.] Esforçar-se pensant en alguna solució (d'un problema). Ex.: Noi, no me n'he sortit sobre la manera de resoldre aquest conflicte; i mira que m'hi he trencat el cap!
trencar-se el coll Tenir una caiguda accidentada. Ex.: Va relliscar i de poc no es trenca el coll. // [per ext.] Patir un dany en un afer, prendre-hi mal; d'on prové el nom trencacolls (vegeu punt c, més amunt). Ex.: Era un negoci arriscat: ens hi podíem trencar el coll.
f) Explicacions suplementàries
En pilota valenciana, trencar significa canviar la pilota de direcció de manera brusca per entropessar amb alguna cosa.
2. [amb esclat] esberlar
a) Explicacions d'ús
Esberlar és rompre un objecte trencadís pels punts on té menys resistència. Ex.: Amb un sol cop va esberlar la síndria.
3. [rompre objectes de paper o roba] estripar, esquinçar, esqueixar, esparracar
a) Explicacions d'ús
Els verbs estripar, esquinçar, esqueixar o esparracar expressen la idea de rompre diferents objectes semblants al paper o a la roba; s'apliquen de diversa manera segons els diferents dialectes.
Una elaboració estilística recomana la distribució de sentits següent: el verb estripar s'aplica al paper; el verb esquinçar s'aplica a la roba; els verbs esqueixar s'aplica a objectes que es poden desfer seguint fibres longitudinals; i el verb esparracar es refereix als 'parracs' o trossos de roba mig separats d'un vestit, però té un ús dialectal amb els sentits d'esquinçar i també d'estripar. Ex.: He estripat totes les cartes. / Se m'ha esquinçat la camisa. / Es va esqueixar la branca i ell va caure de l'arbre. / Bacallà esqueixat. / Se m'han esparracat els pantalons. / He esparracat la llibreta.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: esgarrar (cat. val. i cat. ebr.), esguellar (cat. val.)
El verb esgarrar és sinònim d'esquinçar.
El verb esguellar vol dir, més precisament, esqueixar. Ex.: S'ha esguellat la branca de la figuera i s'ha pegat un bon batzac.
4. [trencar les vores d'un plat etc.] escrostonar, escantellar
a) Explicacions d'ús
Ex.: On vas amb aquest plat tan escrostonat. No el posis pas a taula!
5. [fer menut quelcom] trinxar, picar, picolar, esbocinar, esmicolar, fer miques, fer xixines
Vegeu tallar 4.
6. [fer estelles quelcom] estellar, asclar
a) Explicacions d'ús
Ex. Hem d'estellar tots aquests troncs abans no es faci fosc.
7. [intens.] espatllar, malmenar, fer malbé
Vegeu espatllar.
8. [quasi trencar] consentir, escruixir
a) Explicacions d'ús
El verb consentir vol dir 'fer perdre la resistència a un objecte fràgil de manera que es pot trencar fàcilment', mentre que escruixir vol dir 'consentir un material cruixent'. Ex.: Aquest cop ha consentit aquest gerro; segur que se'ns trencarà si no anem amb compte. / La tramuntanada ha escruixit moltes branques dels arbres.
9. [medicina] fracturar, partir (fam.), esberlar (fam.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: S'ha fracturat la tíbia i el peroné en l'accident.
10. [relació amorosa] separar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Helena i Sílvia es van separar la setmana passada.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [pop.] partir peres, partir palletes