treballar
v. intr.
1. fer feina
a) Explicacions d'ús
Fer feina no és, en general, un sinònim exacte de treballar, sinó que s'utilitza generalment de manera emfàtica per a expressar una activitat efectiva. Ex.: Haurà de fer feina de debò si se'n vol sortir.
A les Illes la locució fer feina és utilitzada, en el llenguatge oral, sempre en lloc de treballar. Ex.: No li agrada fer feina. / Avui no ha vingut a fer feina.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: feinejar // guanyar-se les garrofes (fam.)
Derivat: treballador
Ex.: Les treballadores de la indústria del calcer.
d) Modismes i fraseologia
treballar a preu fet (o a escarada) Treballar cobrant per la feina feta.
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla Expressa la necessitat que tothom, especialment el jovent, té de treballar.
2. [pop.] pencar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Has de pencar si vols que et respectin. / Hauràs de pencar demà a la tarda?
c) Altres recursos lexicals
Rel.: esllomar-se, despernegar-se (cat. val.), suar la gota negra (cat. val.)
Aquestes formes aporten un matís intensiu i de registre familiar.
Derivat: pencaire
El pencaire és una persona que treballa o, concretament, un treballador. Ex.: És una xicota molt pencaire. / Jo no podré venir al matí; els pencaires som a la feina a aquesta hora.
3. [la terra] conrear, cultivar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Conreava els camps de blat de la família.