tenir
v. tr.
1. [ser propietari, ser passiu d'un estat o situació] tindre, posseir, haver
a) Explicacions d'ús
La forma tindre de l'infinitiu és pròpia, en general, del català occidental i de l'àrea del camp de Tarragona, Reus i Valls.
Per al sentit del verb haver en aquesta accepció com a tenir, vegeu haver 1. Ex.: No pot tindre cap mena de possibilitat de guanyar. / Jo tinc una bicicleta nova. / No tinc set. / Ella posseeix el do de fer el que vulga sense que ningú li diga res, però algun dia això canviarà. / Aquelles figues de més amunt no les podràs haver; hauràs de fer-te un abastafigues.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
En els parlars de les Illes la primera persona del present d'indicatiu d'aquest verb és tenc. Ex.: No en tenc cap.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: mancar de, estat mancat de
d) Modismes i fraseologia
no tenir-les totes [fam.] No estar segur de poder fer alguna cosa. Ex.: Ell vol aconseguir la feina però no les té totes.
tenir llana en el clatell [fig.] Ser molt crèdul, molt fàcil d'enganyar.
tenir lloc Esdevenir-se o realitzar-se (alguna cosa). Ex.: El convit tindrà lloc en sa casa a les set de la vesprada.
tenir-se-les [fam.] Discutir-se, heure-se-les (amb algú). Ex.: A l'hora de repartir els diners se les van tenir.
2. tindre, aguantar, sostenir, retenir, mantenir
a) Explicacions d'ús
Com hem recordat a l'accepció 1, la forma tindre és pròpia, en general del català occidental. Ex.: No podia tindre la corda amb una sola mà. / Ell ho aguanta en la seua mà dreta. / Ho retinc perquè et vaig sentir dir clarament que t'agradava molt. / Aquell rec no tenia: l'aigua es perdia pel camí.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: cedir, amollar, deixar anar, soltar
d) Modismes i fraseologia
tenir per Considerar com. Ex.: El tenen per boig.
tenir vist (algú, alguna cosa). Haver vist algú des de fa un cert temps. Ex.: Aquesta noia la tinc vista. / Aquestes preguntes les tinc conegudes. / El tenim ben vigilat.