tarda
f.
1. vesprada, horabaixa
a) Explicacions d'ús
El mot vesprada (pronunciat sovint "vesprà", "esprà") és propi del País Valencià, mentre que el mot horabaixa és propi de les Illes. Ex.: No han vingut de vesprada. / Ja vendràs demà d'horabaixa.
El mot horabaixa té també un sentit més general equivalent a capvespre, és a dir, el moment de la posta; mentre que el mot vesprada posseeix també un conjunt de significats més generals que expressen les darreres hores de la tarda, la durada del vespre i les activitats que es fan en aqueix període de temps. Ex.: Van passar una vesprada molt agradable.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El mot tarda acostuma a ser considerat un castellanisme, cosa que és probable perquè és inexistent en molts parlars (al País Valencià i a les Illes). Però la seva implantació en una part del territori i l'existència del mot tardor i de la locució cap al tard fan que hagi arrelat i sigui admès per la normativa.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: havent dinat, vespre, hora foscant, capvespre, llostre, crepuscle, a boca de nit, a entrada de fosc
La locució havent dinat expressa el període de temps posterior a l'àpat del migdia. Ex.: Passa per casa havent dinat.
El vespre és el període de temps des de mitja tarda fins al crepuscle. Ex.: Vindré demà al vespre.
L'hora foscant i el capvespre és l'hora en què es comença a fer fosc; tenen més aviat un ús literari. Ex.: En arribar l'hora foscant les ombres s'allargassaven. / Vaig assistir a un capvespre de somni vora mar a l'Alguer.
Els mots crepuscle, llostre i foscant es refereixen al fenomen i l'instant de la posta de sol. Les locucions a entrada de fosc i a boca de nit tenen aquest mateix sentit. Ex.: Va arribar de llostre quan començava el crepuscle. / Al primer foscant ja retirava. / Arribarem al poble a entrada de fosc. / Les barques arribaren a boca de nit.
Derivats: tardor, (el) tard
La tardor és l'estació de l'any en què s'avança l'hora tardana del dia.
d) Modismes i fraseologia
bon vespre! Salutació (corrent a Menorca) que es fa durant les hores del vespre.
cap al tard Locució que expressa vagament les hores del vespre. Ex.: Ja vindré demà cap al tard.
f) Explicacions suplementàries
La locució a boca de nit s'ha transformat col·loquialment en alguns parlars meridionals en l'expressió a poqueta nit. Ex.: Va vindre ahir a poqueta nit.
El mot llostre ha donat lloc a la locució entre dos llostres o entre dos foscants, que vol dir 'l'estona de visió dificultosa, quan se'n va la claror del dia però encara no ha entrat la nit'.