sud
m.
1. [punt cardinal oposat al nord] migdia, migjorn
a) Explicacions d'ús
El nom migjorn és la forma tradicional, encara utilitzada en l'àmbit mariner, tot i que també és el nom del vent que té aquesta procedència. Ex.: Posaren proa a migjorn. / El vent ha girat a migjorn.
El mot migdia és d'un àmbit més general. Ex.: El carrer de migdia segueix l'orientació del sud.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: nord
Els vents del nord (o de component nord) són: tramuntana, mestral, gregal, cerç i/o serè.
Camp Semàntic: xaloc, migjorn, llebeig, garbí // solana, solell
Els vents xaloc, migjorn, llebeig i garbí tenen un component del sud: el xaloc és del sud-est, i el llebeig o garbí del sud-oest.
Rep el nom de solana o solell el lloc d'un vessant de muntanya que és encarat al sud, és a dir, al punt més elevat del sol. Ex.: La façana era encarada a la banda de solell.
Derivats: sud-est, sud-oest
e) Etimologia
El mot sud prové del germànic i s'ha introduït al català amb la navegació intercontinental moderna.
adj.
1. antàrtic, meridional
a) Explicacions d'ús
Ex.: Acostumaven a buscar terres meridionals en les èpoques de més fred.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: àrtic, (del) nord