sort
f.
1. fortuna, fat, estrella
a) Explicacions d'ús
El nom sort expressa 'l'avinentesa favorable d'algun fet produït de manera fortuïta' i també la 'reiteració d'esdeveniments sortosos'. Ex.: Ha tingut molta sort de tenir-te al seu costat. / Avui estic de sort. / Ets un home de sort.
La fortuna és un concepte lligat a les creences paganes (llatines) i té un ús literari. Ex.: No es poden contradir els designis de la fortuna.
El fat expressa més aviat la idea de destí (com a força sobrehumana que dirigeix el futur de les persones) i guarda relació amb el concepte de fatalitat.
L'estrella és també un concepte basat en creences tradicionals de caràcter astrològic. Ex.: La seva estrella començava a eclipsar-se.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: atzar, accident, ventura // casualitat
Camp Semàntic (bona sort): sortós, sortat, afortunat (vegeu punt f, més avall), benaurat, benaurança // encert // tindre llana // [pop.] potra, xamba, xiripa, llet
Les tres darreres formes populars tenen un origen incert i, probablement, venen donades per influència del castellà. Ex.: Va clavar un gol de xiripa. / Té molta potra, sempre ens guanya al dòmino.
Camp Semàntic (mala sort): dissort, dissortat, malastruc, fatalitat, mala sort, adversitat, desgràcia, desventura, infortuni, infortunat, contratemps, revés, malfat
La forma mala sort indica que la sort que és adversa, dissort, mala fortuna. Ex.: Tenia molta mala sort. / Va caure pel barranc, amb tan mala fortuna que es va trencar el costellam.
d) Modismes i fraseologia
La sort ja està tirada Dita d'origen llatí (alea jacta est: 'els daus ja s'han tirat') que expressa que 'no és aconsellable desdir-se d'una decisió ja presa, quan els fets ja estan molt avançats'.
f) Explicacions suplementàries
Per a expressar 'que algú acostuma a tenir sort molt sovint', es recorre, en un registre popular, a les expressions: totes li ponen o té una flor al cul. Ex.: A aquest, xicot totes li ponen. / Sempre troba aparcament davant de la porta de casa: té una flor al cul.