soroll
m.
1. fressa
a) Explicacions d'ús
El mot fressa, tot i que es defineix sovint mitjançant unes característiques semblants al mot remor (vegeu punt c, més avall), és un nom que té un abast dialectal (nord-oriental) i sobretot estilístic com a variant usual de soroll. Ex.: No facis soroll. / Se sentia molta fressa al carrer.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: brogit, remor, clam, xerricar, grinyolar.
El nom brogit és una successió confusa de sorolls.
La remor és un soroll suau i confús, com el que mou un grup de gent que parla, un corrent d'aigua, les ones de la mar, el vent entre les fulles, etc.
Un clam és un crit de reivindicació o de protesta (vegeu clamor i clamadissa, més avall, a l'accepció 3).
El verb xerricar vol dir fer un 'so estrident produït per un frec metàl·lic'; també es diu de 'fer xerrics quan es beu a galet sorollosament'. I el verb grinyolar expressa un 'so agut produït per un animal o pel desplaçament de dues peces que no llisquen bé' (com les frontisses d'una porta etc.).
Derivat: sorollós
Ex.: Viu en un carrer molt sorollós.
d) Modismes i fraseologia
fer soroll Actuar de manera escandalosa, fent-se veure. Ex.: Ho has de fer però sense fer soroll.
molta fressa i poca endreça o molt de soroll per a res Es diu de qui fa molta feina, si més no aparentment, per uns resultats nuls o insignificants.
El seu mal no vol soroll El tractament d'alguna mena d'afers socials s'ha de portar amb discreció.
f) Explicacions suplementàries
Algunes variants dialectals són: fressa (cat. nord-or.), siroll (cat. nord-occ.) o bruig (cat. ros.).
La variant siroll, a més, és pròpia del lèxic dels parlars del camp de Tarragona, Reus i Valls.
2. [soroll molt intens] terrabastall, rebombori, renou, tabust, tabustol, estrèpit (cult.)
a) Explicacions d'ús
El mot terrabastall (així com tabust i tabustol, que són formes de la llengua catalana clàssica) suggereix un 'soroll resultant d'objectes que topen, cauen a terra, etc.'
Els mots rebombori, tabust, tabustol i renou suggereixen també el 'soroll de gentada que s'agita'.
El mot estrèpit és un cultisme que s'aplica a 'un soroll fort i sobtat'.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: barbull (ant.), tro (fig.), esclafit, tamborinada
f) Explicacions suplementàries
El mot enrenou, relacionat evidentment amb el mot renou, expressa també la idea de 'desordre i canvis sobtats'.
Un mot derivat de renou és l'adjectiu renouer -a (Ex.: Eren una colla molt renouera), que és també una variant intensiva de renou (Ex.: Quin renouer que hi havia en aquella festa!).
El nom estrèpit ha donat lloc a l'adjectiu estrepitós (Ex.: Un soroll estrepitós) i té també un sentit figurat pròxim a 'esclatant' (Ex: Una victòria estrepitosa).
3. [soroll de gent] escàndol, rebombori, renou, cridòria, cridadissa, xivarri, gatzara, barrila, tabola, clamor, clamadissa
a) Explicacions d'ús
Els mots escàndol, renou, cridòria, cridadissa, xivarri, gatzara i barrila expressen preferentment la idea de 'soroll produït per l'enrenou de persones'. Recordem, a més, que un rebombori és també un aldarull o avalot popular.
Els mots xivarri, gatzara, barrila i tabola expressen també la idea de divertiment, mentre que els mots clamor i clamadissa expressen un 'clam d'una multitud'.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: aldarull, abatoll, borum
Camp Semàntic: faramalla, desgavell, guirigall, galliner (fig.)