seure
v. intr.
1. asseure's
a) Explicacions d'ús
Els verbs seure i asseure's són sinònims però tenen lleus matisos, diferenciats segons l'ús: el verb seure vol dir 'prendre seient' (un mateix o com a invitació feta a una altra persona); mentre que el verb asseure's vol dir 'instal·lar-se en un seient' i mostra, en la seva forma de participi, el fet acomplert. Ex.: Seuré aquí. / Ja podeu seure. / Es va asseure a la terrassa del bar. / Ací té la cadira, si s'asseu es recuperarà abans del cansament. / S'havien assegut als bancs del passeig.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La forma assentar-se*, amb aquest sentit de seure o asseure's és un castellanisme. El verb assentar existeix en català però amb el significat de 'establir sòlidament damunt la seva base'. Ex.: Cal assentar bé aqueixa paret.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: alçar-se, aixecar-se, posar-se dret, posar-se dempeus (lit.), estar a peu dret
Els verbs alçar-se i aixecar-se són sinònims que s'empren en diferents parlars de la llengua catalana. Les formes posar-se dret i posar-se dempeus també ho són, però aquesta darrera locució no és tan usual i pertany a un registre literari.
L'expressió estar a peu dret defineix la situació d'una persona que resta dreta durant un cert període de temps. Ex.: Haver de fer cua a les oficines d'ocupació és una murga perquè has d'estar a peu dret una bona estona.
d) Modismes i fraseologia
Qui té el cul llogat no seu quan vol Qui depèn d'algú altre no pot ser lliure de fer la seva pròpia voluntat.
2. descansar, reposar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Per què no descanses una mica abans de continuar la caminada?
c) Altres recursos lexicals
Ant.: Vegeu punt 1.c, més amunt.
3. aclofar-se, arrepapar-se, escarxofar-se
a) Explicacions d'ús
El verb aclofar-se i arrepapar-se volen dir 'deixar-se anar amb tota comoditat damunt un seient'. Ex.: El ministre l'esperava aclofat al seu sofà i mig endormiscat.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: estomacar-se (cat. val.), repantigar-se (o repanxigar-se)
f) Explicacions suplementàries
En un sentit general, el verb aclofar-se vol dir 'deixar-se caure, abaixar-se, algú quan seu a la gatzoneta' (amb les cames replegades sota les cuixes); o també 'començar a cedir, un sostre'. Ex.: Tots els infants s'aclofaren amb el cul a terra, per a escoltar aquell conte. / Aquest trespol sembla que es comença a aclofar.