ser (o ésser)
v. intr.
1. estar
a) Explicacions d'ús
En català (com en castellà i en italià) existeixen aquests dos verbs (ésser i estar) amb usos específics. El català parlat té una important varietat d'usos que van des del més ampli ús del verb ésser a Catalunya Nord fins al més restringit al País Valencià. Hi ha, però, uns quants usos del verb ésser que considerem que convé encoratjar a causa del seu caràcter general i genuí:
- Per a determinar el lloc momentani. Ex.: En Quim és al camp de futbol. / En Sandre és a dalt que dorm. / La Maria no hi és mai.
- Per a expressar el gust o la percepció d'una cosa. Ex.: Aquesta fruita és boníssima. / La crema sí que era bona. / Brr... l'aigua és massa freda!
- Algunes expressions passives, com ara aviat és dit, perquè no sigui dit, etc.
d) Modismes i fraseologia
som-hi! Comencem! (una acció col·lectiva). Ex.: Ara és l'hora: som-hi!
f) Explicacions suplementàries
La forma més generalitzada de l'infinitiu és ser, però també és ben viva la forma esser. La forma literària és ésser, pròpia de la llengua clàssica i de diferents variants centrals i septentrionals.
La 1a persona del singular del present d'indicatiu és jo soc, però també és corrent en els parlars septentrionals la forma jo som, o jo son. En aquests casos, les formes de la primera persona del plural són nosaltres soms (forma oral) o nosaltres sem (cat. ros.).
2. esdevenir
a) Explicacions d'ús
El verb esdevenir és un verb transitiu que vol dir 'passar d'un estat (o un lloc) a un altre'. Ex.: Estava convençuda que, amb el temps, esdevindria una professora estimada i respectada de tothom.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: passar, ocórrer, produir-se
3. existir, viure
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ell viu a Morella des de fa més de 10 anys.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: coexistir, ser-hi, preexistir, subsistir
m.
1. Vegeu ésser.
a) Explicacions d'ús
L'estil formal de la llengua catalana prefereix l'ús de la forma ésser per al cas del nom, perquè permet un ús més distintiu envers la forma verbal.