senyor
m.
1. amo, propietari, patró
a) Explicacions d'ús
L'amo és 'la persona que mana en una casa, en una empresa, etc.'
El propietari és el 'posseïdor' d'un bé determinat.
El patró és principalment 'l'amo d'una empresa'. Ex.: Avui el patró encara no ha arribat.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El femení d'amo és mestressa. Ex.: La mestressa és ella; és qui mana aquí.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: senyoràs, senyorassa
Ex.: El metge del poble era tot un senyoràs.
Dim.: senyoret, senyoreta
Aquest diminutiu s'ha utilitzat per a referir-se a les persones fadrines. Ex.: És a l'escola la senyoreta Lluïsa Vidal?
També ha estat la fórmula utilitzada pels criats domèstics per a referir-se a les persones joves d'una casa. Ex.: El senyoret es queda a casa aquest matí?
d) Modismes i fraseologia
ser l'amo i senyor Ser l'amo absolut. Ex.: El comte era amo i senyor d'aquestes terres.
ser senyor de (fer alguna cosa) Tenir tota l'autoritat per a disposar alguna cosa. Ex.: Com que viu en sa casa, ell és senyor de no permetre que fumem a dintre.
De porc i de senyor se n'ha de venir de mena Les bones maneres són difícils d'adquirir i sempre s'acaba descobrint la manca d'educació de qui intenta dissimular-ho.
2. [per ext.] cavaller
a) Explicacions d'ús
El mot cavaller té un ús sobretot històric i ha caigut en desús actualment, en català.
És emprat únicament en contextos en què es vol remarcar una bona educació o un comportament noble (Ex.: En Miquel s'ha portat com tot un cavaller), però habitualment el nom emprat és senyor (Ex.: Amb el fet d'ajudar eixa persona va demostrar que era tot un senyor).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: prohom, gentilhome
Camp Semàntic: noble, aristòcrata, noblesa, aristocràcia // comte -essa, marquès -esa
Aquests noms fan referència a persones i estaments que pertanyen a un grup privilegiat per raons de llinatge o per atribucions del poder. Ex.: El marquès encara té moltes terres a la comarca.