sentir
v. tr.
1. [per l'oïda] escoltar
a) Explicacions d'ús
El verb sentir expressa 'la percepció' d'un so, mentre que el verb escoltar expressa 'la disposició' d'algú a sentir alguna cosa; vegeu el punt b següent, semblantment a la contraposició entre veure i mirar. Ex.: No et sento bé. / L'he sentida passar. / Escoltava atentament el que deien.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Utilitzar escoltar en lloc de sentir és un castellanisme inadmissible. Amb el verb sentir s'ha de dir: No sento res. / No se sent bé. / El sentia de lluny. / No hi podia sentir. / He sentit dir que s'havia mort una veïna; i, d'altra banda, amb el verb escoltar cal dir: L'escoltaven amb atenció. / No l'escoltaven mai a classe. / Cal saber escoltar. / Estava escoltant la ràdio i no t'he sentit quan has trucat.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: pressentir, ressentit
El verb pressentir vol dir 'tenir la impressió que ha de succeir alguna cosa', mentre que el participi ressentit -ida vol dir 'que guarda rancúnia envers algú per alguna mala passada anterior'.
d) Modismes i fraseologia
com si sentís ploure Vegeu ploure 1.d.
sentir-hi Tenir capacitat de percepció per l'oïda. Aquesta forma amb el pronom adverbial 'hi' és semblant a la que existeix en el verb 'veure-hi'. Ex.: No hi sentia bé.
2. [un sentiment o una sensació] afectar, percebre
a) Explicacions d'ús
Ex.: Sentia molta pena per ells. / No sentia ni fred ni calor.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: experimentar, notar, passar
3. afligir-se, compungir-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Es compungí quan va veure que el seu amic va caure de la bicicleta.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: plànyer-se (cult. lit.), doldre's