saliva
f.
1. [líquid secretat a la boca] bava
a) Explicacions d'ús
La bava és la saliva abundosa que cau de la boca, principalment dels infants, però també de les persones grans en algunes circumstàncies. Ex.: Quan dormia li acostumava a caure la bava.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: aigua // secreció (cult.), bavalles (fam.)
En algunes frases, la saliva és denominada amb la paraula aigua. Ex.: Els plats d'aquest sopar em fan venir aigua a la boca.
Derivats: ensalivar, salivar, salivera, salivació,
El verb ensalivar vol dir, com a v. tr., 'mullar de saliva (alguna cosa)'; i, com a v. intr., tenir salivera, semblantment a salivar, que vol dir 'produir un excés de saliva'.
La salivera és una secreció abundosa de saliva. A partir d'aquest nom s'han format frases en sentit figurat, en les quals la salivera és el reflex d'un desig, com ara fer venir salivera. Ex.: Era una d'aquelles propostes estimulants que, com es diu, fan venir salivera.
d) Modismes i fraseologia
saliva dejuna [pop. iròn.] Irònicament, remei casolà poc eficaç, precari. Ex.: En Jaume és molt fort: es cura amb saliva dejuna, [és a dir, que es cura sense necessitat de cap remei homologat] / Això està enganxat amb saliva dejuna. [és a dir, que no està ben enganxat]
gastar saliva [fam.] Dedicar-se a parlar o parlar en excés. Ex.: Em sembla que he gastat massa saliva amb aquesta qüestió.
f) Explicacions suplementàries
bavejar
El verb bavejar té dos sentits diferenciats: omplir de baves alguna cosa i deixar anar baves com a signe de senectut, etc.