saber
v. tr.
1. conèixer
a) Explicacions d'ús
El verb saber és 'conèixer d'una manera plena alguna cosa (en un fet, en un fenomen, etc.)'; mentre que el verb conèixer vol dir 'tenir informació qualificada d'algú o d'alguna cosa' i s'utilitza per a un ventall ampli d'objectius: persones, llocs, situacions, etc. Ex.: No en sé res, d'això. / Ella sap parlar francès. / Sabeu si vindran? / No el conec. / Ell no coneixia bé el país.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: estar al cas, estar al corrent
Camp Semàntic: assabentar, fer sabedor de
El verb assabentar i la locució fer sabedor de tenen el sentit de 'fer conèixer, fer saber'.
Derivats: sabut, saberut // sabuda (ant.)
d) Modismes i fraseologia
fer saber (alguna cosa) Fer conèixer, comunicar, informar de. Ex.: Li va fer saber la notícia ben aviat.
no saber (algú) el que es fa (el que es diu o el que s'empesca) [fam.] Estar destarotat, dir o fer coses inconnexes, sense sentit. Ex.: Aquest no sap el que s'empesca.
no se sap mai És dubtós el desenllaç d'un fet. Ex.: No se sap mai com poden acabar aquesta mena d'experiments.
qui-sap-lo Molt i molt. Ex.: D'experiència, en té qui-sap-lo. / Aquest aparell pot llançar pedres qui-sap-lo lluny.
saber (algú) de quin mal ha de morir Tenir consciència dels fets que vindran, especialment dels fets negatius. Ex.: Ell ja sap de quin mal ha de morir i no hi ha res que el sobti.
saber greu (alguna cosa) Lamentar-ho. Ex.: Li sap greu que no hagis vingut abans.
saber-la llarga Tenir molta experiència i murrieria. Ex.: La Maria no és pas una bleda; la sap molt llarga.
saber-ne un niu o ser un pou de ciència Saber-ne molt, tenir molta experiència. Ex.: En Pere en sap un niu. / El professor d'Història és un pou de ciència.
f) Explicacions suplementàries
Són conegudes les variants sapiguer i sebre del verb.
La variant sapiguer pertany a la llengua oral informal, mentre que la forma sebre és una variant dialectal que no pertany a la llengua estàndard però que està arrelada en algunes comarques del cat. or. i també concretament del cat. ins.
D'altra banda, és oportú recordar que la combinació pronominal 'es + sap' es produeix en les construccions més habituals i de la llengua estàndard amb la forma plena del pronom. Ex.: Ja se sap.
m.
1. coneixement, ciència
a) Explicacions d'ús
Quan és nom el saber expressa la idea d'un coneixement adquirit, en general; mentre que la ciència és el conjunt de coneixements adquirits per l'estudi. Ex.: És una dona de ciència perquè ha anat adquirit coneixement al llarg dels anys amb molta dedicació.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: coneixença, bagatge, experiència, coneixements // cultura
Ex.: La seua experiència dins l'àmbit de l'enginyeria espacial fa que tothom respecte la seua opinió. / Teresa té molt de bagatge.
Ant.: ignorància
Camp Semàntic: saber, saviesa, sapiència // savi, setciències, saberut, rata sàvia (fam.), pedant (pej.)
El mot sapiència és un cultisme; utilitzat en el llenguatge informal té un lleu matís irònic. Ex.: Era un home d'una gran sapiència. / En Ricard era un setciències que presumia de la seva sapiència.
Els adjectius i noms saberut i setciències fan referència a 'una persona que exhibeix el seu saber'. El mot setciències és més irònic que no pas saberut que, en alguns contextos, pot tenir un significat neutre. Ex.: Era un xicot molt saberut. / Aquell alumne es feia el setciències. / Sí que ens saps de coses; ets molt saberuda, tu!
Quan es tracta d'un infant que mostra, per l'edat que té, que sap moltes coses s'acostuma a dir que és una rata sàvia.
La persona que fa ostentació de coneixements diem que és pedant.