sabata
f.
1. calcer, calçat
a) Explicacions d'ús
Els noms calcer i calçat són sinònims i designen la peça de vestir que cobreix o protegeix els peus, com ara una bota o una espardenya. El nom calcer és habitual al País Valencià, a les terres de l'Ebre i al Pirineu. Ex.: Com que no ha portat un calcer adequat a la muntanya, s'ha fet mal als peus. / La indústria del calçat.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: sabatassa, sabatarra
Dim.: sabateta, sabateua, sabatiua, sabatona, sabatel·la (cat. mall. i cat. men.)
Pej.: sabatot, sabatota
Camp Semàntic: sabata, sabatilla (vamba, plantofa), bota, espardenya, xancleta, esclop, soc // sabater // calçar, calçador
El nom sabata designa aquell calcer que no passa del turmell.
La sabatilla designa el calcer d'estar per casa i també el calcer emprat per a fer esport: la sabatilla casolana és anomenada també plantofa i l'esportiva amb sola de goma és anomenada vamba.
La bota designa el calcer que passa del turmell i que pot arribar fins al genoll.
L'espardenya designa el calcer tradicional fet de cànem o d'espart.
La xancleta designa el tipus de calcer sense taló.
L'esclop o soc és el calçat de fusta (o material semblant) per a trepitjar indrets humits. Es diu soc, soquet o esclopet l'estri petit de fusta amb què es protegeix la mà la persona que fa la sega manual.
El sabater és l'ofici que té relació amb la fabricació, venda o reparació de sabates.
El verb calçar significa posar el calçat o calcer a algú i, per extensió, també indica la llargària del peu. Ex.: L'hauries de calçar tu, l'avi, que no es pot ajupir gaire. / El meu fill ja calça un 43 de sabata.
Un calçador és un utensili que ajuda a entrar el peu al calcer amb més comoditat i sense ajupir-se tant.
d) Modismes i fraseologia
amb una sabata i una espardenya o amb quatre canyes [fig.] Amb mitjans insuficients i rudimentaris. Ex.: Havien muntat aquella empresa amb una sabata i una espardenya. / No es pot fer un concert d'aquesta manera, amb quatre canyes.
no arribar a la sola de la sabata (d'algú) [fig.] Ser molt inferior (a algú). Ex.: Per molt que intenta complaure la gent, no és millor que en Víctor; de fet, no li arriba a la sola de la sabata.
trobar sabata de son peu [fig.] Patir les conseqüències lògiques de la pròpia manera de fer, trobar el que algú cercava. Ex.: Sempre anava buscant brega i ara amb Jaume, que li planta cara, ha trobat sabata de son peu.
El sabater és qui va més mal calçat o A cal sabater, sabates de paper Qui més pot tenir accés a un bé sovint és qui en disposa menys.
Preu per preu sabates grosses Si el cost és el mateix cal triar l'opció més favorable
f) Explicacions suplementàries
Del mot plantofa (exposat al punt c, més amunt) se'n deriva plantofada, que vol dir 'cop amb una sabatilla i, per extensió, cop fort amb la mà'.