ruc | ruca
adj.
1. [fig.: que no té gaire seny] totxo, estúpid, toix, burro, ase
a) Explicacions d'ús
Referint-se a una persona, en sentit figurat, els adjectius més usuals són ruc i burro. Ex.: És més ruc que un tros de totxo. / Mira que arribes a ser burro!
Si s'utilitza el mot ase es fa més aviat, com a nom. Ex.: Està fet un bon ase.
c) Altres recursos lexicals
[fam.] soca, tros de soca, cap de suro, cap de fava, curt de gambals, ximple, capsigrany
Ant.: espavilat, llest, eixerit
Derivat: rucada
Aquest derivat té el significat de 'bestiesa'.
2. [fig. cult.] neci, obtús
a) Explicacions d'ús
Ex.: Creia que el respectaven però se n'adonava que el tractaven com un neci.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: ignorant
m.
1. ase
a) Explicacions d'ús
Els usos dels mots ruc i ase es poden descriure assenyalant que la paraula ase és més formal i el mot burro pertany a un registre més informal (vegeu ase).
f) Explicacions suplementàries
El femení de ruc o ase és somera. Ex.: Tenia una somereta que m'anava bé per a les feines de l'hort.