rondinar
v. intr.
1. [murmurar, expressant disconformitat] remugar, protestar
a) Explicacions d'ús
Tant el verb rondinar com remugar volen dir 'protestar murmurant en senyal de disconformitat'. Ex.: Rondinar no serveix de res. / Protestar és positiu però anar remugant és inútil.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: marmolar (cat. val.), parlar entre dents
Camp Semàntic: rondinaire, rondineta (fam.), mastegatatxes // botzinar, murmurar // murmuri
Un rondinaire o rondineta és algú que té el costum de rondinar, mentre que un mastegatatxes és una persona que parla remugant entre dents.
El verb botzinar vol dir 'rondinar emetent sons indistints, com ara murmuris i mostres de queixa'. Ex.: Sempre botzines sense parar. / No entenia res del que deia rondinant: era un murmuri inintel·ligible.