rodó | rodona
adj.
1. redó
a) Explicacions d'ús
La forma redó és pròpia dels parlars occidentals i insulars, mentre que la forma rodó s'empra principalment del català oriental no insular.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: circular, esfèric
Ant.: quadrat // llargarut, allargat, allargassat // boterut
Sovint es considera l'oposició genèrica entre rodó i quadrat pel que fa a la forma primària.
Pel que fa a la proporció de les diferents dimensions, rodó es pot oposar també a llargarut (o llarguerut), allargat o allargassat; quant a la irregularitat, existeix l'adjectiu boterut.
Derivats: arrodonit, arredonit
d) Modismes i fraseologia
en redó o en rodó Fent una volta completa. Ex.: Va girar en redó. // De manera categòrica. Ex.: Es va negar en redó a accedir a les seues pretensions.
caure redó Caure a terra inconscient una persona.
menjar a mos redó Menjar amb ímpetu. // Menjar sense estris de cuina.
f. [rodona]
1. [figura de forma rodona] rotllana, rotlle, rogle (cat.occ.), cercle, ròdol / rodal
a) Explicacions d'ús
Els cinc noms primers fan referència també a un conjunt de persones disposades en cercle, mentre que el mot rodal és sinònim d'indret (vegeu lloc 1.c).
c) Altres recursos lexicals
Derivat (de ròdol i rodar): rodolar
El verb rodolar vol dir 'rodar d'una manera irregular com un tronc o una persona que roda pendent avall'.