restar
v. tr.
1. estar, estar-se, romandre (lit.), quedar (cat. ins), quedar-se
a) Explicacions d'ús
El verb restar té un ús més habitual sobretot en el català escrit. Ex.: Van restar pocs dies a la ciutat.
Els verbs estar i estar-se són habituals en el parlar quotidià, mentre que el verb romandre pertany al registre literari i expressa la idea d'una immobilitat més prolongada. Ex.: Va estar unes quantes hores capficat per acabar la feina. / Vaig estar per Barcelona. / M'estic a l'Hotel. / Romangueren molts dies a l'illa.
El verb quedar-se (i quedar, usat a les Illes) són propis del llenguatge corrent i poden ser substituïts sovint pel verb estar (i estar-se) en l'accepció que tractem. Ex.: No es queden a dormir. / Aquests dies quedarem a Ciutat.
2. [subsistir com abans] mancar, ser encara
a) Explicacions d'ús
Ex.: Resta saber qui és que ha fallat. / S'havien barallat però finalment van restar amics. / Mancava conèixer tots els detalls del cas. / Són encara col·laboradors del projecte.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: persistir, mantenir-se
3. [llevar una part d'un tot] sostreure
a) Explicacions d'ús
El verb sostreure vol dir treure o llevar una quantitat, és a dir, fer una subtracció. Ex.: Si de quinze en restem sis, en tindrem nou. / L'operació de restar s'anomena subtracció.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: treure, separar, segregar, llevar // extreure
4. [joc de pilota] tornar
a) Explicacions d'ús
El vern restar vol dir 'tornar la pilota de qui ha servit'. Ex.: Has restat molt bé perquè era una pilota que venia amb mala intenció. / L'has tornada i això és el més important.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: restada, restador -a
En pilota valenciana rest i restar designen el fet de tornar la pilota i mentre que restador designa el jugador que resta.