respondre
v. tr.
1. [dir una cosa relativa al que algú ha dit abans] contestar, replicar, objectar (cult.)
a) Explicacions d'ús
El verb respondre és expressar-se 'davant una demanda expressiva precedent'. Ex.: Li vaig respondre que sí que aniríem a sa casa a berenar i passar la vesprada.
Els verbs alternatius contestar i replicar volen dir 'respondre amb energia i contraargumentant', de la mateixa manera que també contestar vol dir 'respondre refusant enèrgicament'. Ex.: La criatura em va contestar de mala manera. / No em repliquis que no tens raó. / Amb la seva proposta oposada contestaven les polítiques del govern.
El verb objectar és un mot culte que expressa l'oposició al que un contrincant ha dit abans. Ex.: Davant les teves argumentacions no hi poden objectar res.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: contradir, rebatre
Camp Semàntic: resposta, contesta, contestació, rèplica
El mot contestació expressa una 'manifestació insistent de rebuig'. Ex.: Les seves declaracions van trobar una forta contestació.
2. [àmbit militar] contraatacar, reaccionar
a) Explicacions d'ús
Ex.: El contrincant contraatacà amb foc aeri l'ofensiva terrestre.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: rebel·lar-se
v. intr.
1. garantir, avalar, fiançar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Si li passa alguna cosa, jo responc per ell.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: donar la cara (per algú), sortir en defensa (d'algú)