recança
f.
1. [sentiment d'insatisfacció] greu, saber greu
a) Explicacions d'ús
La recança és el greu que se sent 'davant allò que no s'ha fet com hom voldria', o 'pel que s'ha deixat de fer i es podria haver fet'. Ex.: Sento la recança i l'enyor de l'emigrant. / Fent revista de la vida passada sentia una certa recança pel que hauria pogut fer i per com ho havia fet. / M'ha sabut greu tot el que ha passat.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: tristor, tristesa, desconsol, llanguiment, compungiment, dolor, pena, pesar, penediment, remordiment
Camp Semàntic: recar, doldre, vol i dol
La construcció em reca (algun fet) vol dir 'tindré recança (d'algun fet)'. Ex.: No cal que et digui com em reca haver de deixar el país.
El verb doldre vol dir 'saber greu'. Ex.: No us podeu pas imaginar com li dol no poder ser avui entre nosaltres.
Quan diem la frase (referida a algú) que vol i dol expressem que algú 'està indecís entre el voler i les conseqüències indesitjables de l'acció. Ex.: Li agrada aquella noia però no sap què fer perquè tothom li diu que té caràcter molt difícil: el pobre xicot, vol i dol.