recórrer
v. tr.
1. Vegeu córrer v. tr. 1.
v. intr. [recórrer a]
1. [demanar ajut o informació] acudir a (algú), apel·lar a (cult.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància.
2. [servir-se d'un mitjà nou] proveir-se de
a) Explicacions d'ús
Ex.: Van recórrer a un remei fins aleshores desconegut.
v. intr. [recórrer]
1. [davant una autoritat, amb una demanda] pledejar (cult.)
a) Explicacions d'ús
El verb pledejar vol dir intervenir judicialment en un plet o litigi. Ex.: Han hagut de recórrer contra la sentència. / Sempre hi ha la possibilitat de recórrer. / Aquest cas no s'ha d'abandonar: sempre és possible de pledejar.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
En aquesta accepció recollim l'ús absolut d'aquest verb, que pot fer-se servir sense preposició o amb 'contra'.