prou
adj. inv.
1. [en el grau adequat] bastant, suficient
a) Explicacions d'ús
Ex.: Mai no té prou temps per a fer la feina. No era prou treballadora. / Hi havia bastant foc per a escalfar-nos. / No sé si tinc fons suficient per a aguantar la cursa de demà.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La forma prou és invariable. Les formes variables prous*, prouta*, proutes* (Ja tinc prous préssecs. / No hi havia prouta sopa. / No n'hi havia proutes, d'entrades) són considerades inadequades en el llenguatge formal o estàndard.
L'abús en l'ús de suficient i derivats (com ara suficientment) en lloc de l'adverbi breu i efectiu prou es pot considerar un error estilístic. Ex.: No tenia suficients* [prou] diners. / No ho han explicat suficientment* [prou o prou bé].
c) Altres recursos lexicals
Ant.: insuficient, massa poc
Ex.: El paper era insuficient per a fer el tiratge del llibre. / Hi havia massa poc paper.
d) Modismes i fraseologia
amb prou feines o a penes Difícilment, gairebé no. Ex.: Amb prou feines va poder lliurar la comanda a temps, ja que se li havia punxat una roda de la moto.
f) Explicacions suplementàries
Aquest adjectiu té també altres usos pròxims com 'és possible'. Ex.: —Que vindràs demà? —Prou! [que vol dir: Sí que vindré]
adv.
1. suficientment, força, bastant
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquest llibre no és prou bo. / És un xicot bastant simpàtic.
interj.
1. [s'ha acabat, ja està bé, no més]
a) Explicacions d'ús
Expressió que s'empra per a donar per acabada una conversa o discussió. Ex.: Prou! No en parlem més. No aniràs al campament enguany.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: i prou, i para de comptar, i punt, i s'ha acabat, i no en parlem més