primavera
f.
1. [estació de l'any entre l'hivern i l'estiu] abril, primavera d'estiu
a) Explicacions d'ús
Aquestes formes alternatives designen aquesta estació tant pel mes que comença, com per construccions més imprecises (vegeu punt c i d, més avall).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: (el) bon temps
Com a recurs estilístic la primavera és expressada per mitjà de la locució el bon temps. Ex.: Estic contenta perquè ara ve el bon temps.
Camp Semàntic: estació
L'estació és cadascuna de les quatre temporades llargues de l'any (primavera, estiu, tardor i hivern) diferenciades d'acord amb la posició del sol i el temps atmosfèric que hi fa.
La llengua tradicional ha anomenat clarament les estacions dels solsticis (l'estiu i l'hivern), però ha estat més imprecisa amb les altres estacions com ho mostra la forma primavera d'hivern (vegeu punt d, següent).
d) Modismes i fraseologia
primavera d'hivern Forma tradicional de denominar l'estació de la tardor. Ex.: En arribar la primavera d'hivern, quan les fulles dels arbrers cauen i el paisatge grogueja en mil tons canviants.
La primavera la sang altera Expressió que s'empra per a explicar els canvis en el nostre organisme en arribar aquesta estació de l'any.
Una flor no fa estiu ni dues, primavera El simple indici d'un fenomen no en pot ser interpretat com una prova concloent.
2. [cult. lit.] joventut
a) Explicacions d'ús
El terme primavera, en aquesta accepció és especialment utilitzat per a expressar cadascun dels anys de joventut transcorreguts. Ex.: La Griselda amb les seves catorze primaveres era l'expressió de la innocència. / En Miquel es trobava a la primavera de la vida.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: adolescència, jovenesa, pubertat