pregar
v. intr.
1. [adreçar-se a un déu o a un sant] resar, orar
a) Explicacions d'ús
Aquests dos mots alternatius pertanyen a l'àmbit religiós: el verb orar és un verb poc usual que vol dir 'proferir una oració', mentre que el verb resar és la forma més habitual. Ex.: No t'ha sentit perquè està resant. / No serveix de res resar perquè Déu et perdone si no fas més que coses roïnes i no ajudes ningú.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El verb propi del català és el del lema d'entrada de l'article: pregar. El verb resar és un manlleu de la llengua castellana. Ex.: Germans, heu de pregar per la fi de la guerra. / Havent arribat a l'església ella s'agenollà i pregà per tota la família.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: pregària, prec
v. tr.
1. [requerir d'una manera insistent o respectuosa] demanar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Li va pregar que l'anés a veure. / Us preguem la vostra assistència a l'assemblea. / Li va demanar mil vegades que l'ajudés, però ell no ho va fer.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: sol·licitar, requerir
2. [intens.] suplicar, implorar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ho va suplicar tantes vegades que al final el vam ajudar a eixir d'eixa situació. / L'acusat va implorar clemència al jutge.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: insistir