possible
adj.
1. [que es pot esdevenir o que es pot portar a terme] probable
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu probable vol dir que 'es pot esdevenir amb facilitat'. Ex.: És probable que demà el meu germà vinga a esmorzar. / Era possible que es presentés. / Era un objectiu possible. / És molt probable que tot acabi bé.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: realitzable, viable, factible
Ant.: impossible, inviable, improbable, irrealitzable
Camp Semàntic: viable, realitzable
L'adjectiu viable vol dir 'que es podrà portar a terme sense dificultats'. Ex.: En cas de ploure molt, una alternativa viable seria anar al cinema.
L'adjectiu realitzable vol dir 'que es pot realitzar, que és a l'abast de les possibilitats'. Ex.: Era un projecte realitzable per nosaltres, ja que era prou senzill.
d) Modismes i fraseologia
fer tots els possibles Fer tot allò que calgui per aconseguir alguna cosa.
2. [cult.] plausible
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu plausible vol dir 'que alguna cosa es pot esdevenir dins el que és habitual'. Ex.: Ens vam quedar bocabadats; el que ens estava contant no era gens plausible.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: versemblant
Ant.: imprevisible, inversemblant, increïble
Camp Semàntic: previsible, versemblant, creïble
L'adjectiu previsible vol dir 'que es pot esperar (o preveure) que una cosa pugui succeir'. Ex.: La seva dimissió era previsible.
L'adjectiu versemblant vol dir 'que una cosa pot haver succeït, que entra dins la normalitat dels fets'. Ex.: La policia va creure la seua versió perquè resultava versemblant.
L'adjectiu creïble vol dir 'que una cosa es pot creure com a certa'. Ex.: La versió de la noia era del tot creïble.
3. [que sol succeir, que ha succeït] real
a) Explicacions d'ús
Ex.: Això que heu vist, per molt dur que sembli, és un cas real que us pot succeir si no aneu amb compte.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: insòlit, irreal, inhabitual, desacostumat, inusual
Camp Semàntic: habitual, acostumat, usual, comú, corrent, ordinari, sòlit (lit.)
Els adjectius d'aquest camp semàntic volen dir 'que succeeix de manera regular, que acostuma a succeir'. Ex.: El seu comportament no era gens estrany, era ben habitual en ell.
L'adjectiu sòlit és d'un ús literari i és conegut més aviat pel seu antònim: insòlit (poc habitual, poc corrent).