ploma
f.
1. [element de recobriment exterior dels ocells]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ha entrat una rabosa al galliner i és tot ple de plomes.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: plomall, plomar, plomissol, plomatge
Un plomall és feix de plomes per a ornament i també per a llevar la pols. La forma plumero* és un castellanisme.
El verb plomar significa llevar les plomes a l'aviram prèviament a la cocció, també es poden emprar les formes esplomar o esplomissar. Ex.: Es van passar tota una tarda plomant les gallines.
El mot plomissol designa el borrissol de plomes fines que tenen els ocells petits.
f) Explicacions suplementàries
La forma penna (ant.) s'emprava antigament per a referir-se a una ploma. Aquesta paraula es va prendre del llatí sense cap adaptació gràfica.
2. [instrument d'escriptura] càlam
a) Explicacions d'ús
El càlam és la canya tallada utilitzada a l'antiguitat per a escriure.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: estilogràfica
La ploma estilogràfica té un dipòsit de tinta que s'hi enganxa per poder escriure sense haver d'estar introduint la punta de la ploma (el tremp) dins el tinter.
Camp Semàntic: bolígraf, llapis // guixar, guixot, gargot
El bolígraf és l'instrument d'escriptura amb una bola a la punta que fa passar la tinta que guixa la superfície que hi està en contacte.
El llapis és l'instrument d'escriptura compost d'una mina de grafit (o d'un altre mineral greixós) envoltada per un cilindre de fusta que deixa al descobert la punta que entra en contacte amb la superfície que es vol guixar.
El verb guixar vol dir marcar una superfície amb guix o amb algun altre estri d'escriptura. Ex.: Aquest bolígraf no guixa.
El resultat de guixar de manera desordenada alguna cosa és un guixot o gargot. Ex.: M'ha deixat tota el quadern ple de guixots.
Derivats: plomer
El plomer és el lloc on es guarden les plomes i altres estris d'escriure. Cal evitar la forma plumier*.