ple | plena
adj.
1. [que conté el que permet la capacitat d'un lloc] farcit
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu (participi) farcit s'aplica a un aliment que conté un altre producte que en millora la qualitat. Ex.: El bescuit estava farcit de crema. / Un pollastre farcit de panses.
En sentit figurat, vol dir 'molt ple'. Ex.: Aquell text estava farcit de faltes.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: reblert
El mot reblert és el participi del verb 'reblir' i vol dir, 'ple d'objectes introduïts en algun lloc de manera que deixen poc espai lliure'. Ex.: Un bosc reblert d'arbres i d'arbustos. / Un matalàs reblert de llana.
Ant.: buit
Derivats: replè, emplenar
L'adjectiu replè vol dir 'ple a vessar'. Ex.: Tenia la panxa replena de gasos.
d) Modismes i fraseologia
de ple D'una manera directa. Ex.: La pilota li va pegar de ple a la cara i va caure inconscient a terra.
2. [intens.] atapeït, saturat, complet
a) Explicacions d'ús
El participi atapeït té el sentit de reblert (del punt 1.c) en un grau més intens d'estretor. Ex.: L'entrada estava atapeïda de seguidors de l'equip local.
L'adjectiu saturat vol dir que conté algun element en el màxim grau possible, però en sentit figurat és com atapeït, un intensiu de ple. Ex.: El recinte estava saturat de seguidors del cantant.
d) Modismes i fraseologia
ple de gom a gom o ple com un ou o ple a vessar Ple del tot, completament ple. Ex.: L'estadi estava ple de gom a gom, no hi cabia ni una agulla. / El local estava ple com un ou.
f) Explicacions suplementàries
Vegeu estar que peta o estar petat a l'entrada petar 1.d.
Vegeu no cabre-hi ni una agulla a l'entrada agulla 1.d.
3. [d'haver menjat prou] fart, tip
a) Explicacions d'ús
El mot més general és fart, però en cat. or. s'ha estès el mot tip -a com una mena d'eufemisme. Ex.: Vam acabar farts després del convit; hi havien servit massa menjar. / Com que havia estat tot el dia menjant, no va sopar perquè estava tip.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
L'extensió de l'ús de l'adjectiu ple* (o plena*) com a eufemisme, en lloc de tip -a, sembla degut a la pressió dels usos del castellà.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: afartar-se, fartar-se, atipar-se // sadoll, sadollat, assaciat, assadollat
Mentre que el primer grup de mots pertanyen a un registre col·loquial, el segon pertany a un llenguatge culte i literari.
m.
1. [reunió dels membres d'una entitat o institució] assemblea, junta, reunió
a) Explicacions d'ús
Ex.: Avui s'ha reunit el Ple de l'Ajuntament. / Vam fer una assemblea per escollir els representants del Club. / La Junta va decidir suspendre el jugador pel seu comportament al camp.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: comissió, comitè, consell, conclave (religió)
d) Modismes i fraseologia
reunió plenària o Ple Reunió que aplega tots els membres d'una entitat o institució.
2. [cult.] plenari
a) Explicacions d'ús
Aquesta alternativa només s'empra en l'àmbit polític i en llenguatge administratiu. Ex.: El plenari municipal va acordar rebaixar els impostos per estimular el consum als comerços locals.