Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

El verb agradar vol dir 'ser del grat d'alguna persona o cosa' i és d'ús general, mentre que el verb plaure pertany a un registre més aviat culte. Ex.: A mi m'agraden molt els canelons. / No m'agrada gens això que has fet, Robert. / No ens agrada gaire el nou encarregat. / M'agradaria que vinguessis demà a la fira; ens ho passarem molt bé. / Sembla que a l'Ajuntament no li plau que hàgiu presentat una queixa.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: abellir, apetir, adelitar (cult.), encantar (intens.), encisar (intens.), venir de gust, fer goig, fer gràcia, fer patxoca

Ant.: desplaure, desagradar

Camp Semàntic: elogiar, lloar, afalagar, adular (intens.), llepar (fam.), ensabonar (fam.)

Els verbs elogiar i lloar s'empren per a expressar amb paraules una aprovació ferma envers una persona, un col·lectiu, etc.; mentre que el verb afalagar vol dir 'mirar de complaure algú amb manifestacions d'afecte, de reconeixement', etc. Ex.: La van elogiar molt per la seva participació en les lluites socials de la seva vila. / Van lloar amb paraules sinceres tot l'estol d'escriptores i escriptors que ens han precedit.

Amb un sentit intensiu, tenim també el verb adular, que significa 'afalagar exageradament algú per a fer-se'l seu'; amb aquest significat, en un registre informal s'empren el verb llepar i ensabonar. Ex.: Adulaven el monarca amb la intenció d'aconseguir uns privilegis immerescuts. / No cal que llepis tant el senyor batlle, perquè ja saps que t'acordaran el títol de fill predilecte del poble.

Derivat: complaure, desplaure

El verb complaure vol dir 'assentir als gustos i desigs d'algú'. Ex.: Ell la volia complaure en tot el que ella desitjava. / La nostra associació es complau a convidar-vos al dinar general dels socis de dimarts vinent. / En aquesta petició sí que no et puc complaure.

d) Modismes i fraseologia

si us plau Fórmula per a introduir i suavitzar una petició o un manament. Ex.: Pots venir aquesta tarda, si us plau? / Oïu, si us plau, el nostre clam.

si us plau per força [iròn.] Tant si vols com si no vols. Ex.: Ho haureu de fer si us plau per força

si a déu plau o si déu vol Fórmula tradicional que acompanya la intenció de fer alguna cosa. Ex.: Demà, si a déu plau [o si déu vol], arribarem a la ciutat.

f) Explicacions suplementàries

Existeix la forma sisplau que es pot utilitzar en un llenguatge poc acurat.

Quan es demana un favor que pot semblar inoportú d'una manera menys formal que amb un si us plau és usual emprar les locucions si no et fa res o per poc que puguis. Ex.: Pots venir un moment aquí, si no et fa res?