pitjar
v. tr.
1. [exercir pressió comprimint alguna cosa] prémer
a) Explicacions d'ús
El verb pitjar també s'utilitza de manera general amb el sentit d'empènyer. Ex.: Pitja la porta si us plau. / La terra s'ha de pitjar al voltant del tronc un cop enterrada l'arrel.
El verb prémer vol dir en general fer pressió. Ex.: Per a trucar has de prémer el botó del costat de la porta. / Al vagó del metro els passatgers es premien com sardines. / Cal prémer el botó vermell.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: polsar, pressionar // clicar, fer clic
Les formes clicar i fer clic han sorgit arran de la generalització dels ordinadors i les noves tecnologies; aquests verbs han pres el nom del soroll que fan els botons del ratolí en polsar-los.
Camp Semàntic: espitjar, espentar (cat. val.), entaforar, ataquinar, atapeir // esprémer, premsar
El verb espitjar és una variant dialectal de pitjar que té el sentit de prémer i també el d'empènyer; el verb espentar, però, només pren el significat d'empènyer. Ex.: Puja al patinet que t'espitjaré.
Quan una matèria es pitja dins un receptacle, com ara un sac o una maleta, es diu que s'entafora o s'ataquina si s'hi fica amb una pressió forta; i si es comprimeix al màxim es diu que s'hi atapeeix. Ex.: Entafora la jaqueta a la motxilla, si pots. / Els mitjons estaven atapeïts en aquell calaix tan petit. / Al metro anàvem tots ben atapeïts.
Els verbs esprémer i premsar volen dir 'prémer amb força': el primer cas per a 'extreure un suc d'una fruita' i en el segon cas 'sotmetent les olives o el raïm a la pressió d'una premsa', respectivament.