petit | petita
adj.
1. xicotet (cat. val.), xic
a) Explicacions d'ús
Al País Valencià s'empra freqüentment la forma xicotet (i xicotiu com a diminutiu). Ex.: M'ha donat un tros de pa xicotet perquè tenia fam. / El xiquet més xicotiu no parava de plorar.
La forma xic (amb el sentit de petit) és una forma usual en el català antic i l'ús actual té una distribució geogràfica dispersa, des de l'Empordà, el Tarragonès i diferents punts dels dialectes occidentals. Ex.: Agafa aquesta tasseta que és més xica.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: gran, gros
L'adjectiu gros fa referència al volum i a la massa d'alguna persona, animal o cosa; mentre que l'adjectiu gran a la capacitat o a l'espai. Ex.: L'elefant és un animal molt gros. / Un roc és una pedra grossa. / Aquell palau era molt gran.
Dim.: petitó, repetit, repetitó, repetitonet
Camp Semàntic: xicotet, xicotiu, patufet, patufall, patufa (f.), menut
Ex.: Ara hauran de recitar els versos els patufets. / Aquesta nena no pot seure aquí que és molt menuda. Poseu-li una trona.
Camp Semàntic (verbs): empetitir, enxiquir, encongir // arronsar, arrufar // arrugar, rebregar
Els verbs empetitir, enxiquir, encongir volen dir 'fer més petit'; aquest darrer, s'aplica espec. a les robes i a les parts del cos. Ex.: Amb les rentades aquesta roba s'encongeix. / Encongeix les cames, que pugui passar.
Els verbs arronsar i arrufar es refereixen també a les parts del cos. Ex.: Va arronsar les espatlles. / Em va arrufar les celles.
D'altra banda, el verb arrugar fa referència a les arrugues o solcs que es fan a la roba, el paper, etc., quan s'encongeix i es rebrega; també descriu les arrugues de la pell. Ex.: El vaig veure molt vell i arrugat. Ex.: A la prova de dibuix artístic va presentar un full amb quatre guixots i tot rebregat que la professora no va saber apreciar.
d) Modismes i fraseologia
Al pot petit hi ha la bona confitura Dita que valora més la qualitat que no pas la quantitat o la grandària d'alguna cosa o persona.
Les petites Expressió de les hores avançades dins la nit que es denominen per xifres petites (1, 2, etc.). Ex.: Demà no vinguis tard a casa: ja saps que si arribes a les petites no sortiràs més de nit.
2. [intens.] diminut, reduït, lil·liputenc, pigmeu
Vegeu alt 3.c.
3. [fig.: intens.] insignificant, inapreciable, imperceptible
a) Explicacions d'ús
Ex.: Va cometre una errada insignificant en l'exercici, però el jurat el va sancionar. / Ningú no va veure la taca a la paret perquè era imperceptible.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: perceptible, visible, evident, notable
Ex.: Aquests pantalons tenen una tara força perceptible. / Era una quantitat notable.
4. [cult. fig. intens.] minúscul, ínfim
a) Explicacions d'ús
Ex.: Era un detall minúscul que només les persones més expertes hagueren pogut detectar-lo.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: majúscul, ingent, magne
Ex.: Era un error majúscul.
Camp Semàntic: petitesa, menudalla, menudesa, menuderia // minúcia, nimietat, fotesa, bagatel·la, insignificança
Aquests noms expressem la idea de 'cosa petita'; i els del segon grup la idea de 'cosa insigificant'.
5. [fig.: de poca importància] senzill, modest, humil
a) Explicacions d'ús
Ex.: Tot i tocar-li la loteria, vivia en una casa senzilla del barri. / Tot i ser fill del director de l'empresa, tenia un sou modest.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: sumptuós, luxós, esplèndid
Ex.: Vivia en un hotel sumptuós. / Tenia un aspecte esplèndid.
f) Explicacions suplementàries
El verb derivat d'humil és humiliar seguint l'arrel llatina
6. [referit a l'edat de les persones] jove
a) Explicacions d'ús
Ex.: Tot i ser un xiquet jove, corria gairebé més de pressa que els xiquets més grans.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: vell, gran, major
Ex.: Una dona gran. / La filla major. / Era major d'edat. / Un home major.
f) Explicacions suplementàries
La forma major utilitzada en el sentit 'de més edat' és pròpia de la llengua antiga clàssica i d'alguns dialectes importants com el valencià. La forma composta 'major d'edat' és d'ús general.
7. [fam.: referit a persones] caganer
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ja és gran, però de vegades es comporta com un nen caganer.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: marrec, mocós, mamerri
El terme mamerri vol dir, en un sentit propi, 'un infant que mama molt'. Ex.: No li facis cas, que és un marrec. / El carrer estava ple de mocosos que jugaven a pilota. / S'encarava amb la gent gran i només era un mamerri.
f) Explicacions suplementàries
Com a nom substantiu amb el sentit de "el més petit de tots" existeixen també els termes caganiu i benjamí: el nom caganiu vol dir l'ocell més petit d'una niuada i, concretament, és la manera més genuïna de referir-se al fill petit d'una família; el nom benjamí és d'origen literari (bíblic) i vol dir el germà petit, però també designa l'infant més petit d'un col·lectiu.
m.
1. [fill d'un animal] cadell
a) Explicacions d'ús
Ex.: El petit de la gallina és el pollet. / El petit de la lloba és el llobató.
El cadell és el petit dels gossos i dels cànids (com ara llops) i també dels felins (gats, lleons, etc.) en general. Ex.: Vaig trobar la gossa amb els seus cadellets acabats de nàixer.
2. [unitat de capacitat de líquids] petricó
a) Explicacions d'ús
El petit o petricó correspon aproximadament a un quart de litre (de fet es defineix com el quart d'un porró (que és de 94 centilitres). Ex.: Posa'm un petit de llet, si us plau.