petó
m.
1. bes
a) Explicacions d'ús
El mot bes és una forma clàssica de la llengua i avui corrent al País Valencià (sovint en la forma diminutiva beset). Ex.: Se la menjava a petons. / Esperava els besos del seu enamorat com aigua de rosada. / Adeu: un beset per a tots.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: besada, òscul (cult.)
El mot besada és una forma literària. Ex.: Mentre el cavaller dormia, una bellíssima goja li aplicà una tendra besada damunt el seu rostre endormiscat.
El mot òscul és un mot llatí que en català té un ús culte i literari. Ex.: Sovint la història ens mostra casos d'òsculs que amaguen una cruel traïció.
Derivats: besar, petonejar, petoner
El verb petonejar vol dir fer petons repetidament; és diferent, per tant, del verb besar que vol dir fer un bes o fer un petó. Ex.: Li va petonejar tota la cara.
Es diu petoner algú a qui li agrada de fer petons o que atreu les ganes de fer petons. Ex.: És una xiqueta molt petonera. / Aquell nen té unes galtes ben petoneres.
e) Etimologia
El mot petó és un mot d'origen occità o arcaic, derivat de pot ('llavi').
f) Explicacions suplementàries
En rossellonès petó és potó (pronunciat "putú"), forma més pròxima a l'occità poton, pronunciat "putú(n)", mot derivat de pot ('llavi'), existent en occità i en català antic. Com podem veure, tant l'occità com el rossellonès tanquen les "o" tòniques no obertes en "u".
2. [intens. fam.] morrejada
a) Explicacions d'ús
Aquest nom alternatiu té el significat de besar apassionadament durant un període llarg de temps. Ex.: —On són Àlvar i Aitana? —S'estan fent una morrejada fora; no els esperes.