permetre
v. tr.
1. [no impedir] concedir
a) Explicacions d'ús
Ex.: No sé com son pare li va permetre aquelles despeses. / El temps no els permetia de sortir a passejar. / Concediu-me una mica d'atenció.
Més generalment, el verb concedir vol dir donar a algú, com a favor. Ex.: El rei li concedí la mà de sa filla. / Li han concedit una subvenció.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: atorgar, acordar, autoritzar, admetre, accedir, condescendir, consentir, tolerar, transigir, facilitar, possibilitar
El verb atorgar té un ús més aviat administratiu, de 'donar a algú alguna cosa que li podia ser negada'. Ex.: Li han atorgat la medalla de la ciutat. / Li van atorgar el títol que tant havia cercat.
El verb acordar, referit a algun favor o privilegi, vol dir més aviat 'consentir-hi, avenir-s'hi'. Ex.: Finalment li acordaren el seu consentiment. / El rei li acordà gran profusió de béns. / El monarca li acordà la mà de la princesa.
Derivats: permís, permissió, permissiu -iva
La forma permissió és literària i arcaïtzant.
v. pron.
1. [prendre's la llibertat (de fer alguna cosa)] allerar-se
a) Explicacions d'ús
El verb allerar-se és arcaic o literari i vol dir 'permetre's (algú) de fer alguna cosa agosarada'. Ex.: S'alleraven de matar persones innocents. / Em permeto de donar-vos un consell. / Es permetia una franquesa que no era habitual.