perdonar
v. tr.
1. [no castigar ni guardar rancúnia] absoldre
a) Explicacions d'ús
El verb absoldre expressa la idea 'd'eximir d'una pena, d'una obligació, d'un pecat'. Ex.: L'han absolt de les acusacions. / Jo t'absolc dels teus pecats en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant [Fórmula de l'absolució en la confessió].
c) Altres recursos lexicals
Rel.: remetre, excusar, passar (per alt)
d) Modismes i fraseologia
Déu l'haja (o l'hagi) perdonat Fórmula pietosa per a referir-se a una persona difunta, la qual és sinònima de al cel sigui. Ex.: El meu pare, déu l'haja perdonat, no ho hauria fet mai això.
Déu me perdó [arc.] o Déu em perdoni Fórmula que expressa el penediment per alguna cosa, en general lleu, que es considera mal feta o mal dita. Ex.: T'ho diré sense embuts: és una mala bruixa —déu me perdó.
perdonar la vida No matar algú, tant en sentit literal com en sentit figurat.
Els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona Vegeu Déu.
2. [retirar legalment part de les responsabilitats contretes] condonar
a) Explicacions d'ús
Ex.: El tribunal li ha condonat la multa que li havien posat. / Els han condonat les penes de presó.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: indultar, exculpar, eximir
3. [anul·lar del tot legalment les responsabilitats d'un delicte] amnistiar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Finalment els han amnistiat a tots.