penedir-se
v. tr. pron.
1. [saber-li greu a algú haver fet o deixat de fer alguna cosa] tenir (o sentir) recança
a) Explicacions d'ús
Ex.: A la fi de la seva vida es va penedir de les seves malifetes. / Sentia recança de no haver pogut ajudar el seu amic.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El verb arrepentir-se* és un castellanisme.
El verb repenedir-se és una forma reforçada que no transcendeix en l'estàndard.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: lamentar, afligir-se, doldre's, compungir-se, plànyer-se
d) Modismes i fraseologia
Mira el que fas i no te'n penediràs Recomanació de pensar bé les coses abans de fer-les, com a mitjà d'evitar errors.