patata
f.
1. [cat. or.] trumfa, trufa
a) Explicacions d'ús
La denominació trumfa o trufa és una variant oriental, sobretot pirinenca i prepirinenca que s'estén, però, pel pla de Lleida i la Franja. Al Berguedà i al Pirineu pròxim existeix la forma trufa. Ex.: El camp de futbol semblava un camp de trumfes.
2. [cat. val.] creïlla
a) Explicacions d'ús
La forma creïlla és general al centre i sud del País Valencià. Ex.: No m'agraden les creïlles.
f) Explicacions suplementàries
La forma originària de creïlla és un mot d'origen castellà (criadilla) que ha donat lloc a diferents variants a més de creïlla: criaïlla, quereïlla, cridadilla, credadilla, queraguilla, etc.
3. [cat. ros.] patana
a) Explicacions d'ús
La forma patana és pròpia de la plana del Rosselló. Ex.: Va fer caure el jugador de rugbi com una saca de patanes.
4. [cat. ebr.] pataca
a) Explicacions d'ús
La forma pataca és pròpia del Camp de Tarragona i zones pròximes (Terra Alta, Ebre, Baix Cinca, Maestrat). Ex.: Demà al vespre menjarem pataca amb bajoca.
5. [pop.] inútil, sòmines, sapastre
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ets un patata: no n'encertes ni una. / Mira que sou sapastres; no en feu ni una de dreta.
6. [pop.: vulva] cony, figa, conill(et), xona, carxofa, bacora
a) Explicacions d'ús
Ex.: El molt penques li fotia mà a la carxofa sense vergonya i va rebre un ventallot que el va fer trontollar i es va sentir per tota la sala de ball. / S'ha de ser científic: ja saps que 'l'home ve de la patata' segons la Trinca.